En el darrer post parlava de les previsions sobre la fi del món i crec que vaig ser molt optimista. La fi de món no és cap capritx. Déu nostru senyor no s’aixeca amb el peu esquerra i diu “cagonlaputa, quin dia més lleig, vaig a fulminar-me la humanitat”. La fi del món sempre ve precedida de molts avisos, proves inequívoques que ens diuen que anem directes al forat. Aquí van cinc coses que poden passar en breu i que ens indiquen el final de la vida tal i com la coneixem:
Que Whitney Houston tregui un nou disc
Que Maria Patiño tingui un Twitter
Que es desplomi la muntanya de Montserrat
Que Gisele Bündchen no es casi amb mi
Que l'enana de Gran Hermano faci una portada a l’Interviu
Sí, buenu, tothom va felicitant el nou any i tal. I està molt bé perquè això s'acaba. Al 2012 el món se'n va a la merda i aquí no se salva ni Chuck Norris dins del búnquer de Kim Jong Il. No ho dic jo, ho diuen els Mayes.
Els indis aquests eren uns cabrons de la ostia. Si et pillaven, lo mínim et tallaven els ous i el cap. Això sí, eren llestos de collons. Que me'n ric jo dels que fan el sincotró o dels inventors de la Wii. Tot i anar amb taparabos pel món, aquesta gent antiga construïen piràmides, tenien un joc que s'assemblava al futbol i, el més important i el que ara ens ocupa, van fer un calendari de puta mare que diu que al 2012 peta tot.
Total, que havia de passar. Que no pot ser que tinguem sempre potra i que la fi del món siguin merdetes com lo de l'efecte 2000 o lo del Nostradamus. Algun dia ens havia de tocar en serio i aquest dia és 2012. Xatos, ens queden tres anys. Passeu de la crisis, patejeu-vos tot lo que teniu al banc en vicis i sigueu conscients que podeu robar i saquejar a gust perquè es molt probable que no doni temps ni a jutjar-vos. Ala, a disfrutar! (i bon any a tothom menys als cabrons que no s'ho mereixen)
Entrades
