Chelsea Hotel

Sí, amics, en breu hauré arribat a NY disposat a passar la meva primera nit yankee al Chelsea Hotel de Manhattan. Per aquest temple de 70 euros l'habitació, hi han perpetrat noms com Thomas Wolfe, Arthur C. Clarke, Bob Dylan, Jimi Hendrix, Lou Reed, William Burroughs, Jack Kerouac, Willem de Kooning, Jasper Johns, Patti Smith, Arthur Miller... I es conèix també que Lehonard Cohen i Janis Joplin van fotre un polvet, Dylan Thomas la va palmar per una taja i Sid Vicious s'hi va carregar a la Nancy.

Qui sap si entre tanta història, potser se m'apareix la inspiració i acabo escrivint la gran novel·la catalana del segle XXI. Però és més probable que hi faci qualsevol d'aquestes coses:

- Robar els sabonets
- Cascar-me-la
- Córrer en pilotes pel passadís
- Practicar la màgia negra
- Començar a llegir La Mala Dona del gran Doc Moriarty

Signatures

Tots els barcelonins saben que hi ha dos punts de la ciutat que sempre s’han evitar: l’acera de plaça Catalunya que et porta a l’FNAC (cara nord) i la sortida del metro de Fontana. Ambdós punts estan permanentment ocupats per caçadors de signatures dedicats a les mes diverses causes. Si et despistes, t’assalten nenes amb rastes i un xaleco de qualsevol ONG, demanant-te un minut per als nens de l’Àfrica, per a repartir BigMacs entre els famèlics, per salvar al mosquit tigre o perquè les dones puguin portar barba.

Si sou fans de Bono d’U2 o si us dediqueu a col•leccionar criatures de diferents colors com l’Angelina Jolie, podeu cedir un minut del vostre temps a donar-los les dades personals, el vostre sou, la vostra mare o la cornea i el pàncreas, per a qualsevol de les justes causes que defensen aquests joves pagats a 3 euros l’hora + bocata de mortadela.

Per contra, si admireu les vides de Berni Eccleston, Florentino Pérez, Obama, Paris Hilton o Jordi Hurtado, copieu el següent text en un Word, l'imprimiu, el signeu amb sang i l'introduïu a la bústia de feina de qualsevol Starbucks (són les sucursals de Satanàs a la Terra).

Jo [el vostre nom]
Cedeixo per a un període de temps etern, la totalitat dels meus drets com a ànima a El Maligne, així com tota la meva força de treball, orificis corporals i altres coses que desitgi el senyor de les tenebres.

Animeu-vos. Per cada 50 ànimes em regalen una vaixella del Cobi.

Finançament guay

Ja està. Ja tenim finançament. Poseu-vos la mà a la cartera. Com a país, podem estar orgullosos del fet que, a partir d'avui, ens robaran una mica menys que ahir. I sí, ara és molt fàcil dir que vosaltres podríeu haver aconseguit 5 bilions de trilions d'euros per a Catalunya o que hauríeu collat al govern espanyol obligant-lo a incloure a Ana de Armas i Hugo Silva en el pacte. Pero és mentida perquè sou tots uns ganduls, així que penseu un moment en la frase que va dir aquell irlandès que es follava a la Marilyn: no pensis que pot fer el teu país per tu, pensa que pots fer tu per arribar a Conseller i pillar dietes. Jo ho faig, així que aquí van coses que ens haurien permès aconseguir un millor finançament:

- Canviar la gramàtica del Pompeu Fabra. En comptes de "Vailet, vigila en creuar el carrer" hauríem de dir "Ozú, pischa, tate con ojó pa cruzá ra cáije".
- Intensificar les obres del canal Segarra-Garrigues, ampliar-ne la cobertura i aconseguir una fossa prou profunda per separar-nos del continent i demanar insularitat.
- Vendre a Xavi, Iniesta, Álves, Piqué i Messi al cos de funcionaris de l'Estat a canvi de 400 milions més.
- Sacrificar en ritual a Gaspar Hernàndez.
- Privatitzar-nos i que ens compri H&M.