17/8/10

Shit happens

Els que seguiu aquest blog des de fa temps -també coneguts com 'Els escollits'- sabeu que, accidentalment, he tingut experiències coprofàgiques. La darrera va passar en un xiringuito de la platja de Bolonia a Tarifa.


Aquest trunyet el podeu trobar a les cartes de sud amb el nom de "croqueta de chocos". Se suma a la tempura de furullu i al sanvitx de tifa que ja vaig degustar fa temps. En breu podré convocar una choco-party amb menú degustació. Esteu tots convidats.



27/7/10

Lastminute.cum


Com que aquest blog ha estat de vacances durant molt de temps, he decidit tornar amb un post sobre les vacances. Que ben lligat, eh?! Quina rabia que faig. Quines ganes teniu de matar-me ara mateix fent servir koales com a supositoris, oi?!

En tot cas, anem a parlar de les vacances i de la gent que, com jo, confia cada any en les ofertes d'últim minut. Hi ha una llegenda urbana sobre un tio que va anar a una agencia de viatges i va pillar una oferta d'últim minut per anar a les Illes Maurici, en un jet privat ple de ties bones en bikini, amb allotjament de gran luxe i prostitutes all included, per només 45 euros. Amics, això és mentida. Les agències de viatges són com les discoteques: a l'últim minut només hi queda la merda que ningú s'ha emportat abans. Anem a veure algunes ofertes que encara podreu pescar:

MIAMI PLATJA: Poble quillo per antonomàsia. Desconfieu sempre de qualsevol destí que tingui la paraula “Miami” i no estigui a Florida.

EL AZIZIA: Un desert amb temperatures de fins a 66º. Es comenta que l'únic home capaç de passejar-hi a les 15h sense samarreta és Quique Guasch.

CAMPUS PARTY: Gent més blanca que Iniesta jugant 24 hores al World of Warcraft. L'únic lloc d'estiueig on pots pillar qualsevol virus menys els de transmissió sexual.

AUSTRÀLIA: A priori sembla un lloc de puta mare, però us hi podeu trobar a Jordi Gonzalez. Un dia vaig sentir que vol deixar-ho tot per anar a viure-hi. L'amenaça es pot cumplir en qualsevol moment.

13/7/10

A punt de ressucitar...

Quan enllestim això de Posoloso el proper dijous 15-07-2010, aquest blog tornarà a activar-se totalment renovat: amb la mateixa capçalera, la mateixa merda i jo mateix.


7/5/10

La crisis i els anuncis de contactes


Hola guapo, soy una chica muy caliente de 22 años. Haré realidad todas tus fantasias sin limite. Puedo ser modosita o salvaje. Media hora con francés y completo por sólo 60 euros y una hora con dos servicios por 100 euros. Si quieres griego, suplemento especial de 110.000 millones de euros.

(Què? Encara no l'havia fet ningú aquesta broma? Sí? Pues no pasa res. Només actualitzo perquè Steve Jobs sápiga que no m'he mort)

19/4/10

Propostes per salvar l'Estatut (ei, que potser no cal...)


Que us he d’explicar d’això de l’Estatut que no sapigueu ja. Potser coses com que ens vem oblidar d’un article que legalitzés l’expulsió del pericos, però avui tot això és igual. El fet és que l’Estatut està més paralitzat que Steven Hawking nadant a l'oceà àrtic. L’alternativa correcta, la resposta catalana més sensata, seria sortir al carrer amb barres de ferro rovellat i trons dels gordos per fer una mica de xerinola a l’interior dels edificis oficials de l’Estat, però la democràcia i el Codi Penal ens conviden a quedar-nos a casa mirant La Noria. En tot cas, aquí van tres propostes que podrien ajudar a resoldre el contenciós de l’Estatut sense haver de dependre del Tribunal Constitucional i mitjançant un procediment objectivable:

1) A veure qui té la polla més gran o, en el seu defecte, a guerra de polles: Catalunya presenta a Nacho Vidal que per alguna cosa és fill de Mataró.

2) A veure qui aixeca la pedra més gran: Tots sabem que els bascos porten anys escollint els seus líders amb aquest mètode i que lo d’anar a votar a Euskadi és pur teatre. Pot ser útil de cara a resoldre el conflicte Catalunya-Espanya.

3) A veure qui guanya la Lliga: Si el Barça se l’emporta, quedaria automàticament aprovat l’Estatut. Aquesta solució també implica jugar-nos tot el pressupost de la Generalitat a Miapuesta.com i confiar en Guardiola.

30/3/10

Els interrogants de la TDT

En la meva coneguda dedicació al servei públic, avui us parlaré de la TDT. S'han dit moltes coses sobre la TDT: que si fa falta un sintonitzador, que si es pot veure endollant una patata amb un fil ferro al DVD, que si Mari Pau Huget tindrà un multiplex per ella sola... la veritat és que queden moltes dubtes per resoldre i, per aquest motiu, m'he decidit a respondre qüestions que alguns usuaris m'han fet arribar per burofax o mitjançant una veueta que escolto en el meu cap i que em diu que mati a tots els pelrojos.

Cap0: Benvolgut sr. Ghandi, follaré més amb la TDT?
No. Però ara tindrà més canals per poder-se entretenir.



Ratzi: Sr. Ghandi, amb la TDT els meus companys podran interactuar amb els protagonistes de canals com Disney, Super 3 o Clan?
Sí. Introduint-se l'antiga antena de banyes per un dels orificis del seu cos, els seus amics podran sentir-se molt a prop de les estrelles de Camp Rock o Zack y Cody: Todos a bordo.

Tomas Roncero: Don Ghandi, es cierto que con la llegada de la TDT el Madrid volverá a ganar 5 Copas de Europa?
No. Pero és molt probable que Guti presenti un programa sobre cuina i menstruació a Antena.Nova.

Obama: Amic Ghandi, trobarem a la TDT una solució per a la crisis?
Segur que sí. Busqui-la als canal Intereconomia o Tele Taxi TV. Si allà no la troba, segur que la venen al canal Tienda en VEO. De regal, li enviaran un cera de cotxe resistent als raig làser de la Estrella de la Muerte.

Isona de Vendelpla: Estimat Ghandi, creu vostè que amb la TDT aconseguiré tenir més éxit amb el nois?
No. L'arribada de l'alta definició i del format panoràmic no et fan cap favor.


Si tenen més preguntes, estaré encantat de respondre-les a la secció de comentaris.

16/2/10

En defensa de Chatroulette

Del chatroulette només s’explica lo dolent. La gent sempre comenta les escenes més morboses: que si he vist al follamapatxes. Que si l’altre dia un home estava penetrant un enciam iceberg. Que si surt un iaio amb bolquers cantant i ballant. Anècdotes. Casos singulars que ens despisten d’allò realment important.

És cert que a chatroulette hom pot trobar-hi molt pajillero, molt fumeta i molt gilipolles. I també és cert que, després de 10 minuts prement F9, algú podria pensar que el jovent que puja portarà a la humanitat directament a l’abisme. Però és aleshores quan apareixen pantalles com aquesta:



Sí amics, chatroulette també és un espai per a les causes més nobles i per als sentiments de bona voluntat. Desinteresades campanyes com "Show tits for world peace" o "Tits for Haiti" ens demostren que no tot està perdut i que el senzill acte de mostrar els pits a una webcam es pot convertir en ajuda per als més necessitats. La joventut ens ha tornat a donar una lliçó.