Volem debats autènticament televisius

Els debats en democràcia són una merda. És l'exponent màxim de teleescombreria. I això passa perquè els planifiquen tecnòcrates de partit en comptes de professionals de la televisió. Tot seria molt diferent si el debats se celebressin a Telecinco o a Antena 3 i el productor executiu fos un italià:

1. Els moderadors serien Jaime Cantizano y Jordi Gonzàlez.

2. El debat es viuria amb llibertat. Els candidats podrien dirigir-se al contrincant en el termes que volguessin, introduint totes aquelles expressions que ajuden a reforçar el missatge. Agafo com a exemple dos moments del debat d'ahir:

Mariano Rajoy a Zapatero: "No me hable de cifras macroecómicas, hijo de puta".
Zapatero a Rajoy: "Usted está mintiendo y me va chupar la polla".

3. Els candidats podrien aportar vídeos gravats en càmera oculta per donar pel sac al contrincant. Mercedes Milà aniria amb l'equip de ZP i Mundo TV amb el de Rajoy.

4. El públic podria enviar SMS i optar a guanyar un pis de protecció oficial.

5. Paral·lelament a la celebració del debat, els caps de llista de totes les províncies haurien de sobreviure a l'illa de Perejil sense res més que banyadors slips i bikinis tanga.

6. Maria Patiño i altres periodistes de renom podrien preguntar als candidats sobre aquelles coses que realment interessen a la gent del carrer.

7. En el tercer bloc del debat entraria una màquina de la veritat que aplicaria descàrregues als testicles dels candidats cada cop que faltessin a la veritat.

8. El debat finalitzaria amb un combat al més pur estil SmackDown. Aquesta seria la única manera sensata i objectiva de decidir qui ha estat el vencedor.