L'apassionant món de la parella (conflicte hiperavançat)

El Meetic, el Chatroulette, Vent del Pla i el conjunt de mals de la modernitat, estan acabant amb el nucli de la família tradicional. No és que això sigui dolent, però ens porta cap a un horitzó mai vist que resumeixo amb la frase: “El futur són pares que es lien amb les filles de les seves noves parelles”.

Tots sabem que les parelles ja no aguanten res. Avui en dia, coses normals com menjar amb la boca oberta, la zoofília, discutir pel comandament a distància o practicar plushing amb joguines dels nens, són considerades causes vàlides per al divorci.

Això fa que el Mach.com o l’Imperator s’omplin de madurs més calents que un grup d’Erasmus a la casa de Gran Hermano. I això fa que l’amor ressorgeixi i es creïn noves parelles que porten a sobre fills i filles d’anteriors relacions. I si tots sabem la norma de “si vols saber com serà la teva novia d'aquí a uns anys, fixa’t en la seva mare”, és evident que els fills/es de les nostres noves parelles seran iguals que ells/es, però amb tota aquella frescor, innocència i vigor sexual que dóna la joventut.

Anem a veure un cas pràctic: Un madur s’ajunta amb una divorciada mare d’una noia. Els dos tindran una criatura que serà germà de la noia. Amb el pas el temps, l’home s’embolica amb la filla de la seva parella i tenen una nena que serà: 1) Filla de l'expadrastre de la seva mare 2) Neta de la exparella del seu pare 3) Germana del germà de la seva mare, que és alhora el seu tiet...

Ah! El futur, un indret apassionan.

Pd. Com a antídot a aquest fenòmen, us recomano el programa de la BBC Hotter Than My Daughter

La lliga de les estrelles

Romerito, Lucendo, Iván Iglesias, Dugarry, Bogarde, Patrick Anderson, Mario Rosas, José Mari, Javi Garcia, Jon Bakero, Roberto Trashorras, Petit, Angoy, Manolo Hierro, Nano, Sergio Santamaría, Rustu, Quaresma, Giovanni, Rochemback, Jordi Cruyff, Arpón, Luís Cembranos, Chigrinsky, Mendieta, Maxi Lopez, Dany Muller, Korneiev, Cleo, Henrique, Alfonso Perez, Enke, Mario, Escaich, Babangida, Gio, Cuellar, Dutruel, Geovanni, Okunowo, Zenden, Christaval, Prosinecki, Sanchez-Jara, Dani Garcia, Gerard Lòpez, Ezkurza, Ezquerro, Hleb, Keirrison...

Un record per a tots ells i per a molts altres que són història del nostre club.

Shit happens

Els que seguiu aquest blog des de fa temps -també coneguts com 'Els escollits'- sabeu que, accidentalment, he tingut experiències coprofàgiques. La darrera va passar en un xiringuito de la platja de Bolonia a Tarifa.

Aquest trunyet el podeu trobar a les cartes de sud amb el nom de "croqueta de chocos". Se suma a la tempura de furullu i al sanvitx de tifa que ja vaig degustar fa temps. En breu podré convocar una choco-party amb menú degustació. Esteu tots convidats.

Lastminute.cum

Com que aquest blog ha estat de vacances durant molt de temps, he decidit tornar amb un post sobre les vacances. Que ben lligat, eh?! Quina rabia que faig. Quines ganes teniu de matar-me ara mateix fent servir koales com a supositoris, oi?!

En tot cas, anem a parlar de les vacances i de la gent que, com jo, confia cada any en les ofertes d'últim minut. Hi ha una llegenda urbana sobre un tio que va anar a una agencia de viatges i va pillar una oferta d'últim minut per anar a les Illes Maurici, en un jet privat ple de ties bones en bikini, amb allotjament de gran luxe i prostitutes all included, per només 45 euros. Amics, això és mentida. Les agències de viatges són com les discoteques: a l'últim minut només hi queda la merda que ningú s'ha emportat abans. Anem a veure algunes ofertes que encara podreu pescar:

MIAMI PLATJA: Poble quillo per antonomàsia. Desconfieu sempre de qualsevol destí que tingui la paraula “Miami” i no estigui a Florida.

EL AZIZIA: Un desert amb temperatures de fins a 66º. Es comenta que l'únic home capaç de passejar-hi a les 15h sense samarreta és Quique Guasch.

CAMPUS PARTY: Gent més blanca que Iniesta jugant 24 hores al World of Warcraft. L'únic lloc d'estiueig on pots pillar qualsevol virus menys els de transmissió sexual.

AUSTRÀLIA: A priori sembla un lloc de puta mare, però us hi podeu trobar a Jordi Gonzalez. Un dia vaig sentir que vol deixar-ho tot per anar a viure-hi. L'amenaça es pot cumplir en qualsevol moment.

A punt de ressucitar...

Quan enllestim això de Posoloso el proper dijous 15-07-2010, aquest blog tornarà a activar-se totalment renovat: amb la mateixa capçalera, la mateixa merda i jo mateix.

La crisis i els anuncis de contactes

Hola guapo, soy una chica muy caliente de 22 años. Haré realidad todas tus fantasias sin limite. Puedo ser modosita o salvaje. Media hora con francés y completo por sólo 60 euros y una hora con dos servicios por 100 euros. Si quieres griego, suplemento especial de 110.000 millones de euros.

(Què? Encara no l'havia fet ningú aquesta broma? Sí? Pues no pasa res. Només actualitzo perquè Steve Jobs sápiga que no m'he mort)

Propostes per salvar l'Estatut (ei, que potser no cal...)

Que us he d’explicar d’això de l’Estatut que no sapigueu ja. Potser coses com que ens vem oblidar d’un article que legalitzés l’expulsió del pericos, però avui tot això és igual. El fet és que l’Estatut està més paralitzat que Steven Hawking nadant a l'oceà àrtic. L’alternativa correcta, la resposta catalana més sensata, seria sortir al carrer amb barres de ferro rovellat i trons dels gordos per fer una mica de xerinola a l’interior dels edificis oficials de l’Estat, però la democràcia i el Codi Penal ens conviden a quedar-nos a casa mirant La Noria. En tot cas, aquí van tres propostes que podrien ajudar a resoldre el contenciós de l’Estatut sense haver de dependre del Tribunal Constitucional i mitjançant un procediment objectivable:

1) A veure qui té la polla més gran o, en el seu defecte, a guerra de polles: Catalunya presenta a Nacho Vidal que per alguna cosa és fill de Mataró.

2) A veure qui aixeca la pedra més gran: Tots sabem que els bascos porten anys escollint els seus líders amb aquest mètode i que lo d’anar a votar a Euskadi és pur teatre. Pot ser útil de cara a resoldre el conflicte Catalunya-Espanya.

3) A veure qui guanya la Lliga: Si el Barça se l’emporta, quedaria automàticament aprovat l’Estatut. Aquesta solució també implica jugar-nos tot el pressupost de la Generalitat a Miapuesta.com i confiar en Guardiola.