Resolent polèmiques

Cony, tinc feina, em fa mandra i no actualitzo el blog. No passa res, però se m’acumulen temes i he decidit ventilar-los tots amb un únic post. Així és més sostenible i tinc temps per navegar pel youporn.com o per mirar noies sexys desembossant vàters a http://hotchicksplungingtheirtoilets.com .

Barça-Español
La gent discuteix consultant la jurisprudència del Constitucional sobre l’article del Reglament, passant la jugada frame a frame amb la super slow motion i fent la ouija per parlar amb Sergi Albert -que deu estar mort perquè fa temps que no el veig-. La única veritat és aquesta: penal com una casa. Per què? Perquè va caure un jugador del Barça a l’àrea de l’Espanyol. Zanjat i punto.

Canvi climàtic
Ja ho han aconseguit els jipis de merda. Fa fred i ara hem d'escalfar-nos cremant barrils de petroli a les cantonades i matant koales per cobrir-nos amb les seves pells. Ja poden estar contents. A veure si es congelen tots fent cua per entrar a la Cimera de Copenhaguen.

Les consultes del 13D
La democràcia té aquests defectes: Tots guanyen. Tots perden. Cada persona un vot... La realitat és que això dels referèndums va ser un èxit absolut. Això sí, tots faríem més via si ens compréssim uns souvenirs de la Catedral de Burgos i anéssim a buscar a Zapatero i al Rei.

El Barça-Madrid pot acabar als tribunals

Sí amics, una nova primícia de 1dia1causa. Acabo de llegir dos teletips de l’agencia LEFA en relació a les possibles conseqüències judicials del partit d’ahir. Passo a resumir-los abans que els pugueu veure a la CNN i al Canal Català del Vallès Occidental:

Per començar, un Boix Noi que respon a les inicials de XZ$&TYCRISTIANOFILLDEPUTA%&$#S, ha denunciat per estafa a l’empresa “Calentadores y Lásers Hermanos Sánchez SL” al considerar que li van vendre un làser de puta merda que no va desintegrar ni perforar els teixits corporals de Cristiano Ronaldo. “El tio que me lo vendio me dijo que era un rayo como el de la Estrella de la Muerte, pero solo hace lucesitas” ha declarat, molt afectat, el jove seguidor del Barça de 73 anys. Els advocats de l’acusació demanaran a “Calentadores y Lásers Hermanos Sánchez SL” una indemnització de 93 milions d’euros.

Per altra banda, Miguel Pardeza –que és aquell hobbit que treballa pel Madrid però que ningú sap què hi fa- ha informat aquest matí que els serveis jurídics de l’entitat estan estudiant portar el Barça-Madrid davant del Tribunal Constitucional. Segons el hobbit, l’aturada de Valdés atempta contra drets fonamentals de la persona i la rematada d’Ibra “era cañardo y eso no se vale”. Roberto García-Calvo, membre en actiu de l'alt tribunal tot i la seva defunció el passat mes de maig, ha declarat a Iker Jiménez que veu indicis suficients per admetre la causa a tràmit.

A les cotes més altes

Aquest cap de setmana vaig anar a Granada. Tot molt bé. Quan et demanes una beguda et serveixen una tapa. N'hi ha que diuen que són gratis, però els catalans sabem que ja les hem pagat abans de sobres. En tot cas, aquest post no vol ser un tractat sobre dèficit fiscal i pescaito frito.

Resulta que passejant pel parc de García Lorca, el meu amic D. (Ceutí de naixement, format a Granada i actualment català) va dir que el pic més alt de la Península era el Mulhacen. Jo, que en la meva vida només m'he sentit atret pel pic de Trotsky, vaig rectificar-lo situant a l'Aneto com a la cima més alta. Vull apuntar que estem parlant de dues putes merdes de 3000 metres que qualsevol sherpa pujaria fent el pino-puente només per defecar-hi, però el cas és que vem fer una aposta.

I sí amics, vaig guanyar aportant documents irrefutables:

Pd. Si fan clic a la imatge, s'amplia. És màgia i ho he fet jo.
Pdd. S'ha censurat el cognom del protagonista per preservar la seva intimitat. Però buenu, que sóc jo.
Pddd. Poden veure que hi ha fragments escrits en Comic Sans fet que dóna més veracitat al document. És la lletra de Déu i de les guarderies.

Epidèmia

Heu provat d'anar al CAP aquests dies? És l'escena més apocalíptica des que Spencer Tunick va fotografiar gent en pilotes a Monjuic. Tos, mascaretes, deliris, mares que devoren els seus fills i metges llegint revistes d'aeromodelisme.

Fa un temps ja vaig anunciar-ho i els meus temors s'han confirmat: he estat víctima del virus que amenaça la nostra societat. No puc assegurar si és grip A, grip XXX, grip aviar, grip del calamar, grip espanyola, dengue, èbola o Windows 7. El que sí us puc dir és que els símptomes són el següents:

- Tos
- Malestar general
- Febre
- Mal de cap
- Expectorar cries de velociraptor
- Convertir-te en gremlin si et toca l’aigua
- Gegantisme genital
- Recitar Jacint Verdaguer sense utilitzar la lletra e
- Butllofes de pus amb gust de Danonino (anteriorment Petit Suisse)
- Mirar els Matins de Josep Cuní

Colom va nàixer a Bariloche

Avui, Dia de la Hispanitat, la prestigiosa revista Los Profundos Anales de la Historia ha publicat en portada que Cristòfol Colom era argentí. Durant segles s’havia especulat sobre la procedència de l’insigne navegant. Gènova, Barcelona, Mallorca o Ganimides eren alguns dels indrets que reclamaven com a fill propi a Colom, però les recents investigacions historiogràfiques han demostrat que l’anomenat “descobridor d’Amèrica” era realment de Bariloche i que va venir a Europa fugint d’una crisi financera a la recerca d’un futur pròsper.

Pel que sembla, Colom va establir-se a Tordecillas on va regentar una petita tasca d’empanadas de carne i choripan decorada amb pòsters de Maradona i samarretes del Boca Juniors. La no invenció del futbol i la preferència dels vilantans per plats com la sopa castellana amb tropezones, van obligar-lo a traspasar el local a un paki que va obrir-hi un supermercat.

Posteriorment es va desplaçar fins a Barcelona on exercí com a creatiu publicitari per a diferents Gremis de la ciutat. A ell se li atribueix la campanya “El fang fa figa” que va aconseguir popularitzar l’ús de la ceràmica entre el target adolescent i urbà.

La seva última etapa a la Península la va passar a la badia de Cadis on oferia serveis de psicoanalista als banyistes de les platges, alhora que venia pulseras de la suerte, cervesa i conos de nata. Tot sembla indicar que, gracies a una dolça retòrica, va aconseguir vendre un viatge organitzat lowcost a Mallorca: pensió completa, buffet lliure, visita a les Coves del Drac i els incentius d’una llauna de 5 litres d’oli de colza, una manta elèctrica i l’abdominazer 2000. S’ompliren tres vaixells al preu de 299 reals + IVA.

Per culpa d’un error amb el pilot automàtic, el viatge fou un desastre i van acabar a l'Illa de San Salvador. Conscient que les demandes dels clients l’enfonsarien, Colom va pactar amb els turistes que aquests poguessin comportar-se amb total llibertat per aquelles terres i que l'organització es faria responsable dels possibles desperfectes.

Tot i no poder visitar les Coves del Drac, els clients van acabar molt satisfets saciant els seus impulsos de festa, violència i sexe amb la població local i tornant a casa amb souvenirs com or i patates. L’èxit del boca-orella va fer creixer la demanda i Colom va fer-se ric obrint una ruta turística regular cap a la seva terra natal. Sota lema "Descubre Amèrica, continente de vacaciones", va construir un petit imperi sempre sense deixar d'oferir als clients noves atraccions com la famosa visita a El Dorado.

Candidats al Premi Nobel de la Pau 2010

Després que l'Acadèmia Sueca hagi anunciat el premi Nobel de la Pau per a Obama, aquest blog ha tingut accés a la llista dels cinc candidats pel 2010:

Kim Jong Il: Pel que sembla, el mandatari nord-coreà s'hauria descarregat l'últim disc dels Jonas Brothers, una acció que s'interpreta com un acte de distensió i bona voluntat per a desnuclearització del món. També s'ha volgut valorar la seva valentia per lluir tupe.

Paris Hilton: Filantropa de les mascotes, la Fundació Nobel vol destacar la seva lluita constant per a l'eradicació de la pobresa. Concretament per a eradicar físicament a tots els pobres del planeta.

José Maria Gutierrez 'Guti': Un necessari reconeixement cap a la seva tasca individual i abnegada per introduir els valors femenins en el món de futbol.


Alazne: Des d'Oslo es vol premiar la seva feina com a ambaixadora de bona voluntat a l'extrem orient dins del programa Pekin Express. També es destaca la seva contribució a la mediació intercultural i al diàleg entre civilitzacions.

Aquest paio: Es coneix que és incapaç de fer mal a ningú.

L'evolució de les espècies

En plena celebració de l’any Darwin vull aportar una modesta reflexió científica sobre cap a quins camins ens porta el confiar exclusivament en la natura. Aquest anglès amb look de Pare Noel homeless, va teoritzar fa 150 anys que la pròpia natura és l’encarregada d’eliminar o millorar els espècimens que habiten la Terra. Potser té raó o potser és Déu nostru senyor l’encarregat de decidir qui pot habitar el planeta i qui acaba amb els seus ossos en un museu d’història natural. En tot cas, és igual. Hem de reconèixer que sigui quina sigui la metodologia, hi ha nombrosos casos d’èxit com Gisele Bundchen, animals simpàtics com els pingüins o pollastres a l’ast per passar els diumenges. Però també hi excepcions que posen en dubte teories científiques o que qüestionen la infal•libilitat i el bon gust del Totpoderós –un mal dia el té tothom-. Aquí és on hauria d’entrar la racionalitat humana i corregir aquests petits errors mitjançant caceres, fumigacions o altres formes d'extermini. Vagin alguns exemples:

El guionista que fa fotos ja es qüestionava sobre l’estranya orgia que va concebre el primer ornitorrinc. És el copy&paste més maligne que es pot fer amb el llibre de ciències naturals.

L’altre dia anunciaven el naixement d’una cosa d’aquestes al zoo de Madrid. El manatí és conegut com “la vaca marina”, un nickname que no pot suposar res de bo. Gordo, lent, lleig, llefiscós... té la fortuna de no deure la seva reproducció als cánons que s’utilitzen en una discoteca per pillar un polvet.

Filldeputacabronmaricadesgraciatmenjapolles, portugués