8/12/08

PostLost


El ritme d'actualització del blog és patètic. Alguns pensareu que sóc un putu vago. I és veritat. Però també és cert que amb Pajasmentales i Pastiche de Fanfarrias hem estat fent una sèrie d'internet. Ja se sap, ara has d'estar al YouTube o no ets ningú, i si no la lias parda o et deixes fotre una lefada al cabell, doncs t'ho has de currar. Tota la feina feta, les pizzes barbacoa i carbonara i els humiliants transvestismes, hauran valgut la pena si aconseguim:

1) Que ens fitxi la FOX i el sr. Murdoch ens doni deu mil milions de trilions de dòlars per capítol.
2) Rebre el molt merescut premi Razzie (antioscar) com a pitjor actor de la història.
3) Pillar invitacions a festes guays i que pugui conèixer a la Yoli de Física o Química
4) Que el Monegal ens mossegui en un article
5) Practicar molt de sexe (que bàsicament per això ho hem fet...)
6) Treure un llibre per Sant Jordi i firmar al costat de Valerie Taso i Lucía Etxebarría
7) Aconseguir que la Isona de Ventdelpla ens faci un cameo
8) Anar de convidats a Toni Rovira y Tu
9) Una denúncia de JJ Abrams
10) Que us agradi una miqueta (sigueu bones persones, que ja casi és Nadal...)

Pos eso... www.postlost.net

26/11/08

Que s'enfonsi ja la indústria discogràfica


Ahir vaig baixar al centre per intentar comprar el DVD de Justice. Si mireu el teaser veureu que anuncia clarament la seva posada a la venta pel passat dia 24 de novembre. Doncs és una puta mentida més de la indústria discogràfica.

Si mireu el teaser, també entendreu perquè estava disposat a gastar diners en música empaquetada després de més de 5 anys fent el pirata i sense afluixar un putu euro. Aquests cabrons han concentrat en un minutet, tot allò que hom pot desitjar en un espectacle audiovisual: música, festa, sexe, drogues, luxe y violència... Si aparegués l’enana de Gran Hermano fent tombarelles i una manada de lleons devorant a Maria Teresa Campos, ho definiria com l’espectacle total.

El fet és que a l’FNAC no tenien ni puta idea del què els parlava (NOTA: per què tots els dependents de l’FNAC són moderniquis? S’hi acumulen més flequillos i ulleres de pasta que en un concert de El Guincho). Y sé que no he de dirigir el meu odi cap al dependent subproducte del Silenci que em va atendre ahir al vespre. Probablement els culpables són els desgraciats gavatxos que anuncien estrenes mundials i després resulta que no van més enllà de la Grandeur.

Total, que sigui de que sigui la responsabilitat, a mi m’heu estafat colla de fills de puta. Heu jugat amb les meves il•lusions i ara només espero que algun parisenc foti el DVD al Torrent i gastar-me el 20 euros en pornografia.

11/11/08

Si jo fos negre de...


Salvador Sostres. I aquí començo una nova sèrie dins del meu blog que si té el mateix èxit que l'anterior (que me los están embaucando) pot morir demà mateix. Vull provar-me a mi mateix com a negre i, de pas, postular-me per aquesta digna professió. Aquí va el meu article de Salvador Sostres pel diari Avui:

El Burka és feminista
Sempre m'ha fet gràcia que els comunistes depreciï'n una peça tan igualitària com un burka. Jo sóc un defensor de la diferència i per això sempre m'he postulat a favor que les noies maques estiguin més valorades socialment que les lletges, és a dir, les feministes. M'agrada que les jovenetes marquin cul i pits. I m'agrada veure'ls els llavis per imaginar-me coses que el director del diari no em deixa escriure. Per això el burka és l'eina més democràtica que podrien somiar les feministes. Que les noies puguin passejar amb poca roba és una gran injustícia per elles. Per contra, sota el misteri d'un burka, la ment d'un home sempre s'imaginarà cares angelicals i corbes de delicte. És cert que, després, la crua realitat ens portaria sorpreses desagradables però tothom sap que, traspasada la porta de l'habitació, qualsevol forat és una trinxera. Per això vosaltres, feministes lletges, hauríeu de promoure el burka en comptes dels infames pantalons hipies que porteu. Anar tapadetes és la vostra oportunitat per no casar-vos amb un Saura qualsevol i optar a que jo us convidi a un gin tònic al Luz de Gas.

3/11/08

La merda de la F1 (again)


Vaig un dia tard, però no voldria perdre l'oportunitat de rajar i cagar-me en la puta Fórmula 1. El diumenge es va acabar, i bueeenuuuu, històric. La repollica. Es veu que tot es va decidir al darrer revolt quan un paio que anava amb un cotxe normal va passar a tota llet a un pobre alemany que anava més lent que Paseando a Miss Daisy. Tot i així, intentaré fer l'esforç de llistar coses que aporten certa emoció i interés a la F1:

1. Les tempestes tipus huracà Katrina.
2. Les noies del Pit Lane.
3. La possibilitat que caigui un meteorit sobre el cotxe de Fernando Alonso.
4. Escoltar com sempre s'equivoca el Francesc Roses.
5. Que s'enganxi la manguera de la benzina i explotin tots els boxes.
6. Que Berni Eccleston s'estigui convertint en la suma d'Andy Warhol i Maria Teresa Fernández de la Vega.
7. Els vídeos sàdico-nazis de Max Mosley.
8. Que Barrichello condueixi un dia en direcció contraria.
9. La nova xurri de Briatore.
10. Que els peti la junta de trocola a 320 km/h


27/10/08

Oficina Governamental


Ayyyyyyy!!!! (Sorpresa. Estupor. Sobresalt). Acaba de sortir la notícia que dos neonazis volien pelar a l'Obama. Que també dius, uy sí, que raro que dos neonazis vulguin petar-se a un candidat negre, però es veu que aquests tenien un pla. Els que vulgueu detalls, mireu la premsa. Jo em quedo amb la dada més impactant de la notícia: l'anunci de la detenció l'ha fet l'OFICINA FEDERAL D'ALCOHOL, TABAC i ARMES.

Mecagondeu, això sí que és una país de puta mare. Si li sumessin porno i futbol seria el somni de qualsevol matxote. I a qui poses al cap davant d'aquesta oficina? Harry el Sucio? Jack Bauer? Sara Montiel?

God Save America.

19/10/08

Dank Nederlands


Des d'avui, professo una infinita gratitud cap a aquest petit país germà:

Gràcies per Cruyff, Van Basten, Bolo Zenden i Patrick Kluivert

Gràcies per la Superskunk i la Jack Herer

Gràcies per veure nàixer a l'inspirador dels Erasmus

Gràcies per Van Gogh, Vermeer, Mondrian o Rembrand

Gràcies pel formatge de bola i les stroopwafels.

Gràcies per Gran Hermano i pel Barri Vermell

Gràcies per Doutzen Kroes i altres rosses espectaculars

Però sobretot, sobretot, sobretot, gràcies per regalar 10.000 milions d'euros a ING, mi banco (el hijoputa) y cada día el de más gente (tontos como yo).

14/10/08

Podría ser tu hijo


Espero amb impaciència que Antena 3 emeti un reportatge sobre pederastes que porta per títol "Podría ser tu hijo". M'encanta el nom que li han posat. No és gens tendenciós, val per qualsevol cosa i en cap cas crea alarmisme. He fet l'exercici d'incorporar-lo a alguns títulars del dia:

20 MINUTOS
Podría ser tu hijo:
Le obligan a tocar el banjo mientras le abren la cabeza durante una operación

EL MUNDO
Podría ser tu hijo:
El 'monstruo de Amstetten' no está loco

EL PAÍS
Podría ser tu hijo:
Guerra al "efecto Farruquito". 300 gitanos sacarán el carné de conducir gratis a partir de enero en aulas especiales

EL PERIÓDICO

Podría ser tu hijo:
Detenido un presunto secuestrador que encerró a su víctima en un maletero e intentó quemarla viva en Girona

LA VANGUARDIA
Podría ser tu hijo:
Aznar alerta contra la "amenaza del populismo" en Iberoamérica

REVISTA CUORE
Podría ser tu hija:
Beyoncé se ha gastado 2 millones de dólares en pelucas

I ara vinga, tots a follar com a conills que s'han de fer més nens.

6/10/08

Save The Bank. La meva ONG i cada dia la de més gent


El tema de la crisi m'ha arribat al més profund del meu ésser. No ens podem quedar de braços creuats deixant que el món s'enfonsi. Veig que els governs s'estan movent regalant diners a mansalva però, i la societat civil? eh? Què passa amb la societat civil? Sempre ens omplim la boca criticant als polítics, a la tele... donant la culpa als videojocs i al menjar congelat, però després no movem el cul quan hi ha problemes. Jo sí. En compliment del meu deure ciutadà he creat una ONG anomenada Save The Bank que vol mobilitzar consciències per ajudar als nostres bancs i salvar l'ecosistema financer en el que se sustenta l'ordre social. Aquestes són algunes de les campanyes amb les que he decidit començar a recaptar fons:

Loteria de Nadal: Ja podeu comprar participacions del número 030929 que commemora la data del Crack del 29. També farem una rifa de butlletes que han de coincidir amb les últimes xifres del sorteig de la ONCE. Podreu guanyar una panera de fons de pensions i hipoteques subprime.

Apadrina a una financera: Pel mòdic preu de 200.000 euros al mes podreu apadrinar una entitat financera en bancarrota. A canvi us enviaran dibuixos, manualitats i informes sobre el mercat de valors. Val la pena i us sentireu molt millor. Si no ho voleu fer pel capitalisme, feu-ho pel somriure d'un analista de mercats.

Subhasta solidària: Tots podreu licitar per productes atractius com samarretes de Lehman Brothers, hipoteques de Fannie Mae, pòlisses d'AIG, totxos de Llanera i americanes que Xavier Sala i Martín ha cedit voluntàriament a la causa.

Campanya Marató 2009: Sí, lo de les malalties és molt emotiu, però hem de reclamar a TV3 que la marató del 2009 recapti diners pels nostres bancs. Per això us demano que envieu mails al Josep Cuní. De malalts n'hi haurà sempre, de crisis no se sap. Ells poden esperar, els bancs potser no.

Això només ha fet que començar. Al Gore, de res serveix preservar el planeta si no el podem gastar després. La meva és una causa prioritària.

pd. No és que vulgui donar-me importància però, donada la meva lluita altruista per causes globals, accepto que em promocioneu pel Nobel de la Pau. Podeu enviar els vostres mails a peace@nobelprice.org

30/9/08

Les frases censurades del Debat de Política General


No em pregunteu com ho he aconseguit (no m'he inventat cap cosa que valgui la pena escriure), però he tingut accés a les frases que els assessors externs dels partits han suprimit en els discursos del Debat de Política General:

José Montilla (President)

- "De la Vega, me pones caliente cuando me das cachetes en el culo. Soy tuyo, haré todo lo que me pidas"
- "No vai entendre el argumentu de El Zoo d'en Pitus. Que pasa?"
- "Crisis? jo no tinc crisis"

Artur Mas (CiU)

- "Creiem que es necessari fotre fora alguns immigrants, començant per la meva dona que es diu Ratkovic, Rakosnik o alguna cosa així"
- "La tinc més llarga i gruixuda que el Montilla. Sí, Nebreda, tu ho saps molt bé, nena"
- "Zapatero em va tractar com una reina a la Moncloa. Es gasta l'espoli en vaselina i m'encanta"

Miquel Iceta (PSC)

- "Em vaig enrotllar amb Mariano Rajoy en un cuarto oscuro de Chueca"
- "Ens presentarem a les eleccions de l'Omnium i del Barça i així s'acomplirà el nostre somni de dominar tot Catalunya... Muhahahahahaah!" (riure malèfic mentre acaricia un gatet)
- "Catalans, les monedes que sobren de la màquina del cafè cal que les enviem a Andalusia i Extremadura"

Joan Puigcercós (ERC)

- "Carod Rovira, ets un fill de puta. Qui és el tonto ara? eh? eh?"
- "L'Estatut no està tan malament, a mi em posa brutote"
- "A veure si no ens allarguem gaire que vull anar a veure Los hombres de Paco"

Daniel Cirera (PP)

- "La sequera va ser culpa d'ETA i de la imposició del català"
- "Federico, ¿por qué ya no me llamas?"
- "M'he tatuat Yes We Can al membre"

Joan Bosch (IC-EUiA)

- "S'ha de començar amb els acomiadaments, que m'estan baixant els fons d'inversió"
- "La brossa que separeu, després la tirem tota al mateix forat"
- "Amb el sou de diputat m'estic comprant un Hummer"

Albert Rivera (Ciudadanos)

- "Me hago pajas con Isabel San Sebastian y me corro sobre la pantalla de la tele. A mi mamá no le gusta pero a mi si"
- "Bup! Bup! Guau! Guau!"
- "Arcadi Espada me toca... ahí abajo..."

11/9/08

Coses amb les que ja tindriem un finançament de puta mare


11 de setembre, Diada nacional de Catalunya. Davant de la poca eficàcia del Govern per aconseguir un finançament no equiparable al tocomocho, vull aportar possibles vies perquè no se'ns emportin tota la pasta:

1. Nomenar a Mike Tyson Conseller d'Economia de la Generalitat de Catalunya.
2. Dedicar una part de pressupost a comprar míssils nuclears Taepodong-2 a Corea del Nord.
3. Declarar-nos una república ex-soviètica.
4. Tenir l'RH positiu negatiu com els bascos.
5. Contractar als Oceans Eleven per a la Comissió Bilateral.
6. Sortir de la zona euro i declarar el diner del monopoli nova moneda oficial de Catalunya.
7. Privatitzar el país i que ens compri La Caixa.
8. Proposar a la resta de comunitats autònomes una sistema (estafa) piramidal com a nou café para todos.
9. Que 'El Pocero' faci una muralla xina a la Franja i quan vingui el Solves a trucar a la porta, fem sortir a la Regina do Santos cridant: "¿catalanes? no, aquí no vive ningún catalán"
10. Construir un 'Cavall de Troya' amb forma de 'cerdito-hucha' i deixar-lo a la porta del Ministerio amb 10.000 almogàvers clonats a l'interior.

4/9/08

Fan de Sarah Palin


Ja fa uns dies que estic currant i sí, pateixo depressió post-vacacional. No és que tingui símptomes raros. No vomito sang per teclejar l'ordinador ni em surten llagues al cos per haver perdut el tacte del banyador sobre la meva pell, és senzillament que em toca els ous estar a la feina quan podria estar fotent-me un ron cooler a l'hamaca d'un cocoter a Antigua i Barbuda. Per sort, el retorn al món terrenal i rutinari ha vingut acompanyat d'una nova figura que il·lumina la meva existència i m'ajuda a suportar aquests dies tant difícils: Sarah Palin.

Sóc fan d'aquesta dona. Amb look de pija fonamentalista i recatada, i amb una familia pretesament perfecte, la Palin té tota la pinta de vestir de cuir a les nits i d'obligar al seu home a ser penetrat per un ós polar mentre ella el fueteja amb una cria de foca. Els jocs sexuals de Bill Clinton són un capítol de High School Musical comparats amb aquesta dona. A més a més, si li toques els ovaris et treu un M16 i t'ametralla el cul amb el carnet de l'Associació Nacional de Rifle a la boca. Que us quedi clar: si Chuck Norris o Rambo fossin transexuals, serien Sarah Palin.

I en mig del debat sobre el finançament, també hauríem d'aprendre d'aquesta exindependentista d'Alaska. Com a alcaldessa va trincar 27 milions de dòlars dels fons federals pel seu poble de 6500 habitants. Aquí haurem de posar màquines tragaperras als dispensaris per pagar la Seguretat Social, mentre ella va aconseguir que la gent del seu poble fos feliç organitzant orgies en jacuzzis plens de Möet Chandon.

És per això que, si fa falta, em postulo per ser el marit de la seva filla en la boda de penalty que s'ha de celebrar abans de les eleccions. I estic segur que la petita Palin encara és verge i pura, i que l'infant que habita en el seu ventre és fruit de la creació i no d'una nit bruta amb algun adolescent-redneck d'Alaska. God Bless America. Palin First.

28/8/08

Una mala notícia


A partir d'avui, aquest jugador del FCB ja pot entrar a qualsevol discoteca del país, comprar-se cotxes fardons, fer botellon amb un whiskey Dalmore 40yo (1342 pounds l'ampolla), treure's el carnet VIP del Riviera...

18/8/08

Putes merdes que provoquen inflació


Tots sabem que amb l'arribada del putu euro la vida està molt cara. També resulta que els preus pugen per culpa de petroli. Per deixar de dependre del petroli, fem biodiesel i aleshores els preus pugen igual perquè no hi ha blat de moro per les gallines i les vaques. En resum: un mentida. Propaganda d'algun govern ocult o una conspiració del Club Blindengekenberg aquell dels pebrots. Fills de puta tots.

El que sí és cert és que quan els aliments estaven deficientment etiquetats eren molt més econòmics. Quan no sabíem el valor nutritiu de les coses i a la info dels paquets només hi havia E234, E547, E326, E198 i altres E misterioses, la cistella de la compra era accessible i tots erem feliços perquè teniem més diners per gastar en sexe i droga. Ara tots els productes porten paraulotes supermodernes y topesaludables que són les veritables causants de la inflació. Qualsevol govern que pretengui lluitar contra la pujada inparable de preus hauria de prohibir aliments amb:

Omega 3: La puta merda aquesta esta per tot arreu. A la llet, a la mantega, les galetes i d'aquí poc trauran un vodka amb Omega 3. Cola com a galàxia o nau d'Star Treck, però és d'estúpids menjar aliments amb un additiu que té nom de grup d'herois manga de 2a divisió.

Bifidus actius: Els finolis com el Coronado diuen que renova la teva flora intestinal, però la realitat és que fa cagar. (aprofito per apuntar que la publicitat espanyola es troba en plena fase anal freudiana: tot son anuncis d'hemorroides, picor anal, caca i similars. Queda dit)

Lcasei Immunitas: Sembla mentida que ens faci mania una mosca a la sopa i després estiguem disposats a pagar més euros per un iogurt que introdueix en el nostre cos tropecientosmil milions de bitxos d'aquests.

13/8/08

London Calling

Com a bon loser, de la llista de coses que havia de fer a França no en vaig fer ni una. Val a dir que vaig comprar un Chateau noséquepolles per 15 euros al DutyFree de l'aeroport i uns formatges rarunos que em van obligar a embarcar, però a la resta no m'hi vaig ni acostar. En defensa pròpia he de dir que la Carla Bruni no té tetes i que l'Alizzé, d'aprop, perd. Ara estic a Londres i confio en tenir més sort amb la seguent llista:

1. Fumar una cigarreta amb l'Amy Winehouse i comprovar si és veritat que es mor (veure referencia).
2. Destroçar un vagó de metro mentre vaig cap a Upton Parck a veure el West Ham.
3. Fotre'm 74 pintes de Guinness durant la Happy Hour d'un Pub.
4. Aconseguir menjar-me el típic furullu arrebossat de la cuina britànica que no vaig ser capaç de provar a Glasgow (veure foto).
5. Escopir-li un plat a la cara a Gordon Ramsay.
6. "Regar" la tomba de la Reina Mare amb una ampolla de Bombay Saphire.
7. Aprendre una puta norma sobre el Cricket, segurament l'esport més estúpid del planeta.
8. Tancar a Cristiano Ronaldo a la sala de tortures de la Torre de Londres.
9. Dir shit, piss, fuck, cunt, cocksucker, motherfucker, and tits a la BBC i en horari infantil.
10. Afartar-me de menjar en una bufet asiàtic amb la Kate Moss i la Keira Knightley.

6/8/08

Gavatxilàndia


França és una país que, en general, em provoca bastanta mandra, però molta més els francesos. És un prejudici gratuït que tinc i no he previst superar-lo. Val a dir que a París hi vaig viure un dels millors moments de la meva vida (la champions del Barça i la consegüent borratxera), però aquest és un episodi casual. El fet és que demà me'n vaig cap a La Grandeur i he intentat fer una llista de coses per fer:

1. Beure'm un Château Latour del 72.
2. Bolcar un camió de fruita a la frontera.
3. Insultar a un alemany amb paraules que no ofenen a ningú com salaud, connard, salop o Va te faire foudre!
4. Menjar Brie de Meaux de Renard Gillard.
5. Anar a la Banlieue i cremar uns quants cotxes.
6. Comprar mostassa Heinz a Dijon.
7. Llogar un Citroën "Tiburón" i conduir 24 hores pels carrers de Le Mans.
8. Tocar-li una teta a la Carla Bruni i veure si el Sarkozy és tan xungo com diuen.
9. Anar a la seu de l'Acadèmia del Cine Francés i pintar a la façana L'ennui est contre-révolutionnaire (L'avorriment és contrarrevolucionari) en homenatge al Maig del 68.
10. Cantar Je t'aime a duo amb l'Alizze.

4/8/08

Lectures estiuenques


Hi ha una tendència, en els blogs intel·lectuals, de publicar les lectures que els seus autors han escollit per passar l'estiu. Com que aquest blog té molt nivell i entre els seus visitants si compten les ments més brillants del país, també m'he animat a il·lustrar-vos amb el meu consum cultural de sol i platja:

Cuore Especial Aargh!: La publicació més esperada de tot l'any. Un clar exemple de periodisme d'investigació al nivell de programes de càmera oculta com Diario de un apicultor de Mercedes Milà. Hi podreu veure imatges colpidores com la d'un gos pixant a la bota de la Natalie Portman.

Die Kathedrale des Meeres: En alemany aquest llibre és una puta merda igual que en català o en castellà, però té paraules com landbevölkerung, stürmen o voranschreitet que s'ha de reconèixer que fan risa.

Porta. Algo que contar: Apassionant i densa biografia d'aquest noi de 19 anys que ha fet un disc. Segur que us agradarà molt, sobretot el capítol "Año sabático". Hi ha rumors que s'està preparant una trilogia sobre la seva superació de l'adolescència que sortirà quan tingui 22 anys.

Volum 16 de la Gran Enciclopèdia Catalana: Possiblement el millor volum de tots per la seva acurada edició. Va des de Museu fins a Pair i són especialment delicioses i recomanables entrades com Oogènesis, Nahr al-Kabir o Pàdel.

Un cuerpo para toda la vida: Aquest llibre, que recull tots els coneixements casolans de Txumari Alfaro, és el manuscrit de tortura més destacat des del Manual de Inquisidores de Fray Nicolás Eymeric (segle XIV).

Si em queda temps, tinc a la reserva títols com David Meca, tu entrenador personal; Operación bikini con Gema Mengual i Yo viví en un Harén de la puta Cristina López Schlichting.

2/8/08

Coses de comarques


Cal viatjar. S'ha de tenir món i la ment sempre oberta a noves experiències de multiculturalitat i tolerància. Aquí van 10 coses que hom pot descobrir a 100 quilòmetres de Barcelona:

1. Els bitxos que volen no són només mosques, abelles o papallones; hi ha espècies més inquietants.
2. Habita a Catalunya algun tipus d'ocell fill de puta que es dedica a cantar cu-currucu-cu 24 hores al dia.
3. Existeixen nuclis de població humana on encara no hi ha un Zara o un Bershka.
4. Trobar una piscina a la plana de Lleida és l'experiència més propera a Déu que es pugui viure a la Terra.
5. El gazpacho Don Simon de les botiguetes de poble és igual d'infecte i nociu que el que venen a les grans superfícies de la ciutat.
6. Per sorprenent que pugui semblar, encara hi ha conills que viuen en llibertat.
7. Resulta que és veritat que a Lleida parlen amb la e. Jo em pensava que era invenció de TV3 per ocultar un defecte de la Mari Pau Huguet.
8. El límit humà d'aïllament en una casa de turisme rural és d'aproximadament una setmana. Al vuitè dia et transformes en Jack Nicholson a El Resplandor.
9. Els tractors serveixen per treballar, no només per fer marxes lentes per la C-153.
10. El cel, per la nit, té estrelles (bonica imatge per acabar el post).

27/7/08

Nínxols de negoci per superar la crisi


La puta crisi ja està per tot arreu. Ara és la construcció, però d'aquí a quatre dies estem tots pringats i no ens servirà de res tenir 4 enginyeries, un màster a Harvard, 2 premis Nobel i l'Englantina d'or dels jocs florals de 4rt d'ESO. Tots acabarem a la cua de l'INEM o emigrant a la Xina per cosir samarretes que ningú podrà comprar. Com diria el Tio Gilito, si ens volem salvar el cul cal que ens reciclem i siguem capaços de veure on hi ha negoci.

Els urbanites-moderns-cosmopolites són una raça capaç de viure sota un pont per tenir un rellotge-calculadora casio, o de suprimir costums com el menjar per fer-se un pentinat a lo Katie Holmes. Per aquest motiu, qualsevol pla de reconversió passa per enfocar els negocis cap aquesta gent i exprimir-los fins al darrer cèntim. D'aquesta manera el conjunt de la ciutadania podrem continuar vivint dins dels marges de dignitat als que estem acostumats. Per socialitzar l'I+D, us passo alguns exemples de modernització del petit comerç de barri:

- Ferreteria Gay Friendly:
un espai lliure de bromes homòfobes sobre les eines i on no s'utilitzen símils discriminatoris quan ens referim a l'encaix d'un pern mascle i una femella

-
Fruiteria Outlet: on es venen els restos de fruita que ni els criminals de Don Simon utilitzen pels seus sucs.

- Farmacia Chill out: on els clients poden subministrar-se substancies com gelocatils o supositoris de glicerina en un ambient relaxat i de bon rollo mentre sona chambao de fil musical.

- Forn Vintage: per poder comprar autèntic pa de postguerra dipositat en grans caixes on la gent remena buscant llonguets retros de la quinta del biberó.

- Badulaque Trendy: de look minimalista al més pur estil supermercat albanès dels 80's, i amb pakis que vesteixen crocs, gorres i samarretes amb missatges.

18/7/08

Barcelona LOVE Núria Feliu


Com cada any (cada putu any) arriba el tal Bruce Springsteen a Barcelona i ja tenim portades, mínuts de tele, el Camp Nou ple i en Manel Fuentes més dur que s'hi hagués fotut quinze Viagras. I dilluns tothom dirà que Barcelona i el Boss tenen una relació especial, que és un amor que ve de lluny, una química... de merda! basura! propaganda imperialista.

Núria Feliu: això sí que és una artista. Amb més de 40 discos, s'ha patejat tantes festes majors com la Plateria i la Salseta junts. Una diva de la cançó. Elegant, enlacada, eternament jove i que ha sabut reinventar-se a sí mateixa amb treballs com Els Óscars de la Feliu o Amb un aire country. No va nàixer als USA. No es fot fins al cul com l'Amy Winehouse. No ensenya el xirri quan va de festa com la Britney Spears. No és una raruna com la Bjork. Núria Feliu és una SENYORA. Una artista. Per això us deixo aquesta magnífica interpretació de Parole, parole de la reina de Sants i l'Albert Closes. Si l'escoltés el paio aquest de New Jersey deixaria la guitarra i ens estalviariem reviure aquest putu dia de la marmota que patim amb el BCN LOVE BRUCE.

13/7/08

Operació Bikini (last chance)


Sí amics, ja estem a mitjans de juliol i la crueltat de tot un any endrapant DobleCheeseBacons i pizza aflora en forma de mitxelins, cel·lulitis, estries i altres malformacions greixoses. L'operació bikini no és com un exàmen de literatura catalana on pots apurar fins a l'últim dia; lluir cos a la platja demana molt danone desnatat, molts bífidus, verdureta, tofu, gimnàs... tot plegat menjar de merda i sacrificis que no estem disposats a fer. I ara ja és tard. No val apuntar-se a corre cuita a la classe d'Steps del DIR, fer la dieta de la carxofa, ballar la Batuka amb els d'OT o comprar-se un abdominaizer de la Teletienda. És l'hora de les mesures extremes i aquí en deixo unes quantes:

La rutina dels 300: És la taula d'entrenaments que van fer servir els protagonistes de la peli més gay de la història per lluir pectorals i tableta de xocolata.

La dieta Teresa Neumann: La protagonista d'aquest règim va aconseguir sobreviure 36 anys sense menjar ni beure res, alimentant-se únicament de la sagrada eucaristia. Aquesta dieta extrema (que només ha fet ella) té efectes secundaris com plorar sang, patir els estigmes de Crist i rebre la visita de milers d'integristes catòlics cada setmana.

Córrer la Marathon des Sables: Probablement la competició atlètica més dura del planeta. Són 230 quilometres en 7 dies, pel desert del Sàhara i carregat amb una motxilla d'uns 10 quilos. Una altra opció al desert és el Monegros Desert Festival on la gent pot ballar 24 hores non stop ingerint únicament una ampolla d'aigua.

Allistar-te a L'Acadèmia "El Infierno": Centre de formació dels Kaibil, considerats la millor tropa d'èlit en duresa i destresa física. Una penya que farien plorar al mismíssim Jonh Rambo.

Concursar al programa Hurl!: Nova sensació televisiva on et deixen menjar tota la merda que vulguis, però després t'obliguen a passar proves físiques fins que treus per la boca la primera papilla.

Opció alternativa: Viatjar a qualsevol país de l'hemisferi sud on podreu lluir l'última moda en anoracs i roba d'hivern.

9/7/08

Coses per omplir el blog


Aquest matí, de casualitat, m'he topat amb una conferència sobre "El futur d'Internet". Sí, podria haver-me topat amb Jessica Alba, però no. El fet és què "El futur d'Internet" és un concepte inquietant si tenim en compte que tothom diu que Internet ÉS el futur, així en sí mateix Aleshores com s'entén això? Vull dir... és el futur del futur? això no pot ser. És redundant. Encara més, no entenc com el fet de jugar amb el futur del futur no ha generat un col·lapse en el continuo espai-temps i ens ha enviat a prendre pel cul a tots. Són coses que fan pensar...

4/7/08

Paraules prohibides



Fa uns dies va morir el còmic George Carlin. Un dels seus monòlegs més brillants era sobre 7 paraules que si les deies per la tele et podien empalar amb un trípode. Aquí va una nova llista de mots maleits:

1. Crisi... per referir-te al creixement negatiu de l'economia.
2. Transvasament... quan parles de transferències o captació d'hectòmetres.
3. Tripartit... per parlar del Govern d'Entesa.
4. Empurar... quan expliques l'incident (sense relació sexual) d'un ex-president americà, un cigar i una becària.
5. Bukkake... per referir-te al baptisme.
6. Pluja daurada... per referir-te al baptisme (again).
7. Fills de la gradíssima puta... per parlar de personatges demòcrates i tolerants.

Pd. Ah! Y tampoc es pot dir per la tele: "a mí la unidad de España me suda la polla por delante y por detrás."

28/6/08

Coses per fer mentre Espanya probablement guanya una Eurocopa


1. Retirar-te a meditar a una cova de la muntanya de Montserrat i resar perquè una civilització alienígena et vingui a abduir.
2. Assaltar un consulat estranger i demanar asil per motius humanitaris.
3. Comprar coets Katyusha i bombardejar Madrid dissimulant l'atac amb el so dels petards del futbol.
4. Apostar tots els teus diners a favor d'Espanya a bwin.com i celebrar que has multiplicat per 2.45 el teu patrimoni.
5. Passar el vespre a la XIII Mostra Internacional de Cinema Gai i Lèsbic Barcelona.
6. Veure el programa Nydia del canal 33 on podràs endinsar-te en la música de l'antiga Roma, conèixer l'Esbart de Sant Joan Despí o recordar la sardana "Mariona".
7. Crionitzar-te com Walt Diseny i que et descongelin d'aquí a 200 anys confiant què ja s'hagin acabat les celebracions a la Plaza Roja.
8. Construir una màquina del temps i retrocedir a l'Espanya-Italia del Mundial 94 o al Korea-Espanya del Mundial 98.
9. Incorporar l'Ayahuasca al dinar familiar i dedicar la resta del dia a realitzar un viatge astral.
10. Paciència.

26/6/08

Combatre la crisi

Ahir vaig cometre l'error de llevar-me aviat i escoltar una tertúlia de la radio. Em vaig cagar. És veu que sí que hi ha crisi, que va en serio. No és una campanya de marketing viral. Total, una putada que m'ha obligat a buscar receptes per superar les penúries que venen. La primera font han estat els experts en economia amb les següents solucions:

- Més formació. Impossible, d'on no n'hi ha...
- Augmentar la productivitat. Això segur que és cansat.
- Apretar-se el cinturó. Sí hombre, i una puta merda.

Total, que la resposta com sempre estava al Google: pillar un braguetazo. És més fàcil del que sembla i, com que sóc comunista i crec que tothom té dret a tenir la seva mansió i el seu Rolls, us deixo unes webs on podreu trobar la vostra mitjà llauna de caviar:

- http://millionairemate.com
- http://www.millionairematch.com
- http://richsingles.org
- http://www.dateamillionaire.com

La única cosa que us demano és que no tireu la canya a aquestes noies que són amb les que ho vull intentar jo:

Tamara Ecclestone: 3000 millons d'euros


Carlota Casiraghi: Princesa


Gisele Bündchen: No sé la pasta, però està molt ben feta.


10/6/08

Que algú aturi aquesta penúria

No entenc perquè els governants del món no han iniciat ja una apocalipsi nuclear i acaben d'una vegada amb la nostra trista existència. Primer no teníem aigua i ens barallàvem per canonades, havíem d'anar bruts pel carrer i bevíem whisky per poder estalviar. Ara resulta que no hi ha aliments ni benzina. La gent okupa el supermercats i acumulen paquets de chococrispis. I dic jo, esperarem a matar-nos entre nosaltres per una pizza Tarradellas? Ens menjarem els uns altres per les Rambles com si això fos Viven? No. No val la pena tan de patiment. És millor que ens tirem per sobre unes quantes bombes nuclears i confiem que una raça de muntants heretin la terra i ho facin millor que nosaltres.

9/6/08

Mmmmmm... et menjaré tota la placa base...


Ja era hora que els científics i enginyers deixessin de construir merdes amb forma de gosset (uy, sí, que mono) o la ferralla aquella del l'ASIMO i produïssin un robot que serveixi per alguna cosa útil. Llegueixo, amb gran interès, que aquesta setmana es presentarà un robot per follar capaç de reproduir les postures del kamasutra i de practicar fel·lacions d'intensitat variable. És una gran notícia que alhora planteja diverses preguntes:

1. Acceptarà la Conferència Episcopal bodes entre robots i persones? I si són del mateix sexe?
2. Es considerarà infidelitat xuscar amb el robot? I tirar-se al robot d'un col·lega?
3. Hi haurà pervertits zooroboticofílics que intentaran petar-se a l'Aibo?
4. El lubricant pel robot el fabricarà Repsol?
5. Els virus informàtics poden esdevenir malalties de transmissió sexual?

Ai! qui sap si això és el final de la pesca sense canya. Tots aquells moments es perdran en el temps, com llàgrimes en la pluja (apunt intel·lectual per rebaixar el to trunyaco del post).

1/6/08

Coses per fer un dissabte a la nit quan t'has cascat el peu i no pots anar al Primavera


1. Trucar a la Gùardia Urbana fen-te passar per un veí de Diagonal Mar i demanar que suspenguin el Primavera Sound pel soroll.
2. Demostrar la conjectura de Goldbach utilitzant únicament l'excel i la calculadora del Windows.
3. Comprovar quants escuradents et pots introduir per l'orella fins a provocar-te una lobotomia casolana.
4. Escriure cartes als diaris denunciant que has vist a Santi Santamaria i a Ferran Adrià comprant els seus ingredients en un badulake paki.
5. Llançar insults i amenaces a la pantalla de la tele mentre mires La Noria a Telecinco.
6. Elaborar un pla per destruir el planeta Terra començant per Palencia.
7. Putejar al servei tècnic d'ONO amb incidències falses mentre navegues per Internet.
8. Fer una güija i convocar a l'esperit de Nicolau Casaus.
9. Descarregar-te d'internet les temporades completes de Via Augusta i Ellas y el sexo débil.
10. Actualitzar el blog després de 10 dies en blanc.

20/5/08

No ho havia pillat, Max


Un protagonista "viejuno". Un fuet. Una noia sexy, amb un vestit militar ajustat i fent de nazi dolenta... Sí, senyors, el famós vídeo sexual de Max Mosley (veure aquí. Avís: Pot ferir la sensibilitat del mismíssim Roco Siffredi) no era res més que una publicitat viral de la última peli d'Indiana Jones.

Plas, plas, plas... bravo, bravo.

18/5/08

Paraules del President

He seguit amb deteniment les paraules del president Laporta a TV3. Per tots aquells que no l'heu pogut veure, aquí us deixo un resum que he elaborat manipulant i reordenant les frases del president amb la única intenció de trobar un sentit a la situació que viu el Barça. Aquí va:

"Durant aquest cicle, amb el Txiki baixem al vestidor a compartir els moments aquells. Jo anava amb una altra intenció, però no hem tingut moments de tranquil·litat. És un home que li tinc un aprecii, un afecte... però a la vida, de vegades, les coses no surten com vols. Comprengui que era difícil d'aixecar. Acumulo una pressió difícil de suportar. La veritat es que no em reconec... dos episodis en cinc anys... molt malament.

Buscant forces per no ensorrar-me, insisteixo. Tenia la il·lusió de tornar a ser el millor. Havia de tenir una nova oportunitat. Al Pep l'havíem vist, es va posar a la nostra disposició. És un home extraordinari, un home de prestigi. En Johan és un fervent seguidor d'en Pep. Confiem en les seves capacitats professionals i he de dir que la relació és excel·lent de la forma com s'està produint. Va obrir la llauna.

Ara puc dir que es un home de sang, que es fa estimar. Tenim una historia molt maca. Ell és un professional, però totes les despeses estan justificades. I si alguns culers s'han sentit ferits en la seva sensibilitat, només puc dir que ens estimem."

Joan Laporta

15/5/08

Artistes sense fronteres


Eh! què sí, que tots som iguals. I dins de l'ONG Way Of Life on ens ha abocat el progrés, estem convertint en normals coses que Faemino y Cansado o els Monty Python haurien descartat per absurdes. La última és l'òpera per a sords que s'ha estrenat a Finlàndia. Aquest fet obre noves vies per apropar disciplines artístiques a aquells que estan anatòmicament destinats a no percebre-les:

· Fotografia per a venedors de cupons.
· Humor per a Montilla.
· Alta cuina per a britànics.
· Cinema per a Isabel Coixet.
· Enologia per a Pies Negros.
· Literatura per a Ana Rosa Quintana.
· Art digital per a Amish.
· Música per a Uribarri.
· Pornografia per a eunucs.

I així podriem seguir fins a la fí de la humanitat tal i com la coneixem...

8/5/08

Presento candidatura per ser president de FC Barcelona


Jo, que sóc el soci 620 i dos números més, presento candidatura per netejar el club de ganduls, borratxos i fills de puta. Això sí, passo de les signatures, les urnes o de fer debats amb personatges com el Minguella que només poden entrar al Barça per netejar els pixaderos de la Masia. Jo proposo que ens reunim a la sortida del metro Les Corts amb torxes, pals amb "pinxos", tiratxines i altre armament pesat, ocupem les oficines i fem un cop d'Estat. Aquest és el meu projecte:

Secretari Tècnic: Jack Bauer. El seu pla es fer corre a tot Déu com a cabrons i ha assegurat que a qui trepitgi una discoteca se li amputarà un apèndix del seu cos.

Cap dels serveis mèdics: Hannibal Lecter, el caníbal. Ja veureu com cap fill de puta simula dolències o es queda fent recuperació. L'Hannibal ha promès menjar-se (literalment) les lesions dels jugadors.

Entrenador: Jonh McClane. És un tio que va per feina, res de tiqui-tiqui. Domina l'estratègia i els farà currar 25 hores al dia en un ambient infernal.

La pedrera: Canviarem el menú de la Masia per veure si ens surt un jugador que creixi més de 170 cm.

Fitxatges: Ens quedem amb Messi i gent de la casa. Prometo algun argentí d'aquests que li fas ensumar la samarreta del rival i surt a mossegar i rebentar cames. La resta de fitxatges seran africans com el Touré que són els únics que saben córrer.

Culers. Barcelonistes. Tots units farem un cop d'Estat. Sóc el vostre President!

2/5/08

Coses que podria fer aquest pont, però que segur que em farà mandra


1. Comprar l'últim disc de Ramoncín al Top-manta i penjar-lo íntegrament a l'e-mule.
2. Obrir un dels plans d'estalvi satànics que ofereix La Caixa (veure la foto).
3. Anar a la primera sessió del cinema Bosque i roncar de manera molesta mentre projecten Elegy d'Isabel Coixet.
4. Guanyar la Champions i fer neteja al vestidor del Barça jugant al Total Club Manager durant 5 hores consecutives.
5. Hackejar el blog Pastiche de Fanfarrias.
6. Viatjar a Mònaco per declarar el meu amor incondicional a la princesa Carlota i convertir-me en el seu esclau sexual.
7. Construir un míssil casolà amb urani enriquit i esborrar Manchester del mapa.
8. Afiliar-me al PP de Catalunya i presentar candidatura a la presidència del partit.
9. Plantar-me a la porta de l'Hospital del Mar amb una pancarta de suport a Andrés Pajares.
10. Fer d'streaker a la final de Godó.

26/4/08

Que me los están embaucando (I)

Seguint la crida del president, em proposo desemmascarar grans mentides i convencions que assolen la nostra societat i que segurament són fruit d'una conspiració orquestrada pel Club Bikenbergs... o Brandemburg, Badermeinhof o com es digui el putu organisme secret aquell on hi està ficada la Espe.

Scarlet Johanson
Algú ha de dir que ens està passant alguna cosa si considerem sex símbol a una tia que només s'eleva 163 centímetres per sobre l'escorça terrestre, porta un rubio de bote que ni les chonis del barri i té un cul made in I love Big Mac. Eh! Què no dic que jo no me la... però aquest no pot ser considerat un criteri objectiu.

19/4/08

Masoquisme


Sí, amics, m'he comprat una sessió completa de sado del dur pel proper dia 29 d'abril. Disciplina anglesa de la bona que m'obligarà -a mi i a tots els culers- a seure amb un flotador al cul fins al setembre. Suposo que el truc per suportar l'acarnissament dels Ronaldo, Rooney, Tévez i companyia, és ingerir previament tots els litres de Guinness que pugui. Ja us ho explicaré.

16/4/08

La puta Fórmula 1


Sembla ser que el calvo de Telecinco porta tres dies tancat al lavabo de la redacció matant-se a palles amb el nou aleró del R28. Jo sempre he pensat que els Fórmula 1 corren poc. Massa poc. La meva il·lusió és que arribin ha agafar la velocitat del cotxe de Regreso al futuro, trenquin la barrera de l'espai-temps, desapareguin i se'n vagin a prendre pel cul: l'Alonso, el Hamilton, el Raikonen, el Kubika i, amb el rebufo, s'emportin tot el "circo" menys a les nenes del Pit-lane.

El dia que això passi deixarem de patir les ressaques del diumenge veient una caravana de cotxes donant voltes a 200 km/h. Ens estalviarem els apassionants debats sobre litres de benzina i canvis de rodes i la tipa de El Sueño de Morfeo tornarà a estar lliure perquè qualsevol de nosaltres li pugui tirar els trastos.

3/4/08

Aigua per a tothom

El país es troba en emergència nacional i, ara com ara, no sembla que els polítics tinguin gaires solucions. Això de la sequera és un tema xungu, xungu... tots hem de fer-hi alguna cosa. Cal donar idees que ens permetin tornar a malgastar aigua i omplir la piscina de la casa adossada. Aquí van algunes aportacions que cedeixo patriòticament als membres del Govern de Catalunya:

1) Que rodin caps: No pot ser que ningú plegui. S'han de depurar responsabilitats de manera immediata, cessar en Tomàs Molina i que torni a TV3 l'Alfred Rodríguez-Picó. Quan ell era el meteoròleg del país sempre anunciava pluges i mal temps.

2) Tàctica Al Cappone o "Un català, una garrafa": Contraban per combatre la llei seca. Si tots els catalans que viatgen fora del territori nacional aconseguissin entrar una garrafa de 5 o 8 litres d'aigua en tornar cap a casa, tindriem una "captació" d'hectòmetres que ni 4 vaixells com el Titànic.

3) Reciclar-Reutilitzar: Més de 7 milions de catalans produïm grans quantitats de fluids corporals que es desaprofiten. I no és que la Generalitat hagi de promoure la pluja daurada entre els ciutadans, però ara ve l'estiu i tothom comença a suar. La suor dels catalans -poble treballador per naturalesa- es probable que no sigui apte com a aigua de boca, però potser la podem aprofitar per reobrir les fonts de Montjuïc i aixecar la nostra autoestima nacional. Els únics que no suen mai i que no podran participar en aquesta campanya són els jugadors del Barça. Això sí, ells tampoc no beuen aigua.

28/3/08

El robatori del segle


Des de l'atracament al Banc d'Espanya que no ens trobàvem davant d'un cas tant esfereïdor. Segons s'ha denunciat avui, algú ha robat còpies de les cançons del nou àlbum de Loquillo que ha de sortir a la venta el proper mes d'abril. El CSI, la CIA, James Bond i la senyora Flecher estan treballant amb diverses hipòtesis:

- Que darrera del cas s'hi amagui Bin Landen. Sembla que s'han trobat uns papers que demostrarien la voluntat d'Al Qaida de construir un aeroplà amb amplificadors gegants per recorre l'espai aeri europeu amb la musica de Loquillo a tot drap. En cas de portar-se a terme tal atrocitat estaríem parlant el pitjor atemptat terrorista de la història.

- Que s'hagi creat una fracció radical de l'ONG Save The Children disposada a delinquir per salvar les oïdes dels tendres infants.

- Que l'autor de la sustracció sigui Kevin "er chungo", un conegut quillo de la zona que podria haver confós el CD amb l'últim treball de Camela. A primera hora del matí ha estat trobat mort al seu domicili després d'ingerir 47 pots de pastilles Juanola amb calimotxo.

A falta d'una resolució definitiva del cas, des d'aquest blog volem expressar la nostra total confiança en la ineficàcia de les forces de l'ordre perquè no recuperin els originals. També esperem que es faci justícia i que a ningú se li ocorri penjar les cançons a Internet. Prou merda tenim amb l'últim disc de Mariah Carey.

21/3/08

No més caca en el menjar, per favor.

El destí m'està abocant a una coprofàgia d'alta cuisine. Després de la desgradable experiència viscuda a Glasgow amb la tempura de furullu (ja narrada en aquest blog), ahir em vaig haver d'enfrontar a un postre anomenat Hojaldre de trufa que, com tots podeu apreciar, era en realitat un sanvitx de tifa. Desconec quin tipus de maladicció ha caigut sobre la meva persona, però recomano a tots aquells que m'acompanyin a menjar que no triin mai el mateix plat que demano jo. Només així podran estalviar-se sorpreses tan degradables.

ACTUALITZACIÓ: Acabo de descobrir -amb gran i terrorífica sorpresa- que ambdos plats van ser consumits el dia 20 de cada mes. En aquests casos no crec en les casualitats, només crec en Iker Jiménez. Yuyu, molt de yuyu. A veure quina delicatessen m'espera el proper 20 d'abril.

18/3/08

Protesta

Llegeixo al 20 minutos que el perfil del joven español que ha fet la Coca-Cola diu que són joves (evident), amb parella estable (aquí he pillat: ni estable, ni inestable ni res...) i amb diners (això es veritat fins al dia 25 de cada mes). Davant del fet de veure'm fora de la normalitat espanyola, vull aprofitar aquest blog per expressar la meva més enèrgica protesta. Aquí va... ejem, ejem:


AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAHHHHHHHHHHHHHHHHHH
AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAHHHHHHHHHAAAAAAAAAHHH
AAAAAHHHHHHHHHHHHHHAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA
AAAAAAHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHAAAAAAAAAAA.
Fills de putaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa. *@#&$%!!!!

Visca la llibertat.

9/3/08

Els oblidats en la festa de la democràcia

Nit d'eleccions. Génova. Ferraz. "Permeteu-me donar les gràcies a tots aquells que han dipositat la seva confiança en nosaltres". Per la tele surten barres, formatgets, percentatges i la Terribas que es va posant bruta a mida que avança l'escrutini. Ha guanyat la democràcia. Però com sempre, hi ha víctimes que queden oblidades. Formacions polítiques que han treballat durament i que mai no apareixen en els sondejos de SIGMA 2 ni les veurem en una gràfica de les que ensenya Xavi Coral. Però des d'aquest blog els hem volgut donar l'espai que es mereixen i recollir les seves impressions:


Movimiento Falagista de España
– 60 vots – 0%

“Sí, en primer lloc volem lamentar profundament que no s’hagi produït cap incident destacable durant la jornada electoral. Un Alzamiento Nacional ens hauria atorgat alguna possibilitat d’entrar al Govern”.

Agrupación Ciudadana Independiente de Aranjuez – 75 vots – 0%

“Sense cap mena de dubte, ens hem vist molt perjudicats per la bipolarització d’aquesta campanya electoral”.

Nosaltres Som – 97 vots – 0%

“Tot sembla indicar que no hi ha hagut pucherazo. Sí, som 97”

Asamblea de Votación Electrónica – 129 vots – 0%

“A l’espera de fer una anàlisi detallada de les dades, sembla ser que els nostres electors han preferit jugar al World of Warcraft i mirar pàgines guarres en comptes de baixar a posar papers en urnes com si fossin uns primitius. I ara m’ha de perdonar que ja fa 2 minuts que no actualitzo el Twitter.”

Partido Alianza Iberoamericana Europea – 151 vots – 0%

“Bé, encara és molt aviat per fer valoracions. No ens volem precipitar perquè tenim confiança que l’escrutini del vot per correu ens permeti entrar al Congrés amb grup parlamentari propi”.

6/3/08

Coses que provoquen plaer

Són coses del llin i el llan i d’aquestes tontunas que tenen els xinos. Ara mateix em debato sobre si fa més gustirrinin el plaer propi o la desgràcia de l’adversari. I quan dic adversari no vull dir aquell contrincant a qui respectes i amb qui ets cavallerós. Amb adversari em refereixo a l’escòria com Del Nido o el Reial Madrid als qui sempre voldries veure ofegats en disenteria de mamut.

I és per això que estic preparant un test -fruit de la meva experiència com a lector de SuperPop- perquè descobriu si esteu plens d’amor o d’odi. Aquí van les tres primeres preguntes:

1. En el sexe preferiu:

A. Quedar-vos tancats al vestidor amb la selecció sueca de voleibol femení.

B. Introduir objectes contundents pels orificis d’Acebes.


2. En el futbol preferiu:

A. Que el Barça guanyi la Champions.

B. Que el Madrid perdi sempre 0-5 i que a Guti l’enviïn en missió suïcida a l’Afganistan.


3. En la música preferiu:

A. Que el Chiki-Chiki guanyi Eurovisió (només cal trucar al 905.44.71.07 o enviar CANCION 07 al 5152)

B. Que els Eurofans siguin considerats una organització criminal.

Si us surt majoria d’A és que sou uns jipis. Si us surt una majoria de B i us presenteu a les eleccions, aconseguireu el meu vot.

25/2/08

Volem debats autènticament televisius

Els debats en democràcia són una merda. És l'exponent màxim de teleescombreria. I això passa perquè els planifiquen tecnòcrates de partit en comptes de professionals de la televisió. Tot seria molt diferent si el debats se celebressin a Telecinco o a Antena 3 i el productor executiu fos un italià:

1. Els moderadors serien Jaime Cantizano y Jordi Gonzàlez.

2. El debat es viuria amb llibertat. Els candidats podrien dirigir-se al contrincant en el termes que volguessin, introduint totes aquelles expressions que ajuden a reforçar el missatge. Agafo com a exemple dos moments del debat d'ahir:

Mariano Rajoy a Zapatero: "No me hable de cifras macroecómicas, hijo de puta".
Zapatero a Rajoy: "Usted está mintiendo y me va chupar la polla".

3. Els candidats podrien aportar vídeos gravats en càmera oculta per donar pel sac al contrincant. Mercedes Milà aniria amb l'equip de ZP i Mundo TV amb el de Rajoy.

4. El públic podria enviar SMS i optar a guanyar un pis de protecció oficial.

5. Paral·lelament a la celebració del debat, els caps de llista de totes les províncies haurien de sobreviure a l'illa de Perejil sense res més que banyadors slips i bikinis tanga.

6. Maria Patiño i altres periodistes de renom podrien preguntar als candidats sobre aquelles coses que realment interessen a la gent del carrer.

7. En el tercer bloc del debat entraria una màquina de la veritat que aplicaria descàrregues als testicles dels candidats cada cop que faltessin a la veritat.

8. El debat finalitzaria amb un combat al més pur estil SmackDown. Aquesta seria la única manera sensata i objectiva de decidir qui ha estat el vencedor.

21/2/08

Idiomes o coprofàgia. Tu decideixes.


No dominar a la perfecció la llengua Paris Hilton i Charles Manson et converteix en un analfabet en mig de la selva quan decideixes sortir de casa. Dimecres 20 de febrer. Glasgow. En un restaurant recomanat per dues iaies fanàtiques de Sean Connery. Allà és on varem descobrir que els escocesos anomenen Black pudding a allò que a Catalunya en diriem "Cagarro arrebossat", a Espanya "Fritura de Sr. Mojón" i al Japó "Tempura de Furullo". Bon profit i bona cuina.

18/2/08

El Chiki-Chiki, una causa global



Ni Rosa d'España, ni la Beth, ni Marisol. Ni tan sols las Tatoo prometent fotre un espectacle lèsbic en mig de l'escenari. Cap candidat a Eurovisió m'ha exitat tant com Rodolfo Chikilicuatre. Ajudeu-lo a perrear en mig de Belgrad. Ajudeu-lo a ensenyar el "crusaito" a tots els europeus. Ajudeu-lo a veure com "uaiomini" s'agenolla davant del seu talent i li donen els 12 punts. Portar aquest friki fins a Serbia és tan senzill com:
  • Votar 5 vegades cada dia per ell al MySpace
  • Taladrar a tots els amics perquè facin el mateix
Per cada vot pel Chiki-Chiki creix un arbre a l'Amazonas, es salva un gatet dels que els japos tanquen en ampolles i li regalen un penal a favor al Barça. A banda, aquell que voti més vegades al Rodolfo és guanyarà el paradís on l'esperaran 100 verges per cuidar-lo tota l'eternitat.

També podeu:
Pos venga, tots a perrear.

16/2/08

Campanya per dir-ho ben dit


Si la teva novia t'ha d'explicar que t'ha fotut les banyes, s'agraeix que s'ho curri una mica i no ventili el tema amb un senzill "saps què? ahir em vaig tirar al porter de la discoteca". Mireu que bé que li diu la Sarah Silverman al Jimmy Kimmel que s'ha tirat al Matt Damon. Així dóna gust que et fotin el salt i poder compartir aquesta experiència amb milions de persones pel YouTube.

Si jo fos en Kimmel, a ella li perdonaria qualsevol cosa. Per contra, al Matt Damon li trencaria les dues cames, li arrancaria el cor i el sodomitzaria introduint-li pel darrera tota la seva fimografia (que per desgràcia de la humanitat, no és poca). En realitat, aquestes són coses que li faria al Matt Damon sense que s'hagués beneficiat a la parenta. Em val haver vist l'Indomable Will Hunting.

14/2/08

Cremem els mòbils del diable


Aquest dies s'està celebrant a casa nostra la concentració satànica més important del planeta: el congrés mundial de mòbils. A nivell de salut, de tots és sabut que aquests eines del diable produeixen càncer i que exploten a la butxaca dels teus panatalons sense avís previ -com si fossin suïcides d'Al Qaeda- espatxurran-te el membre viril. [hi ha gent que no creu que un mòbil pugui explotar. Aquí en teniu una prova. I una altra. I una tercera. ATENCIÓ: Aquesta és una nota amb la voluntat de crear una alarma social injustificada]

Per si fos poc, els mòbils són l'eina del maligne per destruir la institució de la família. Les enquestes ja demostren que són la causa del descobriment de moltes infidelitats que abans es vivien en la feliç ignorància. A qui no li ha passat que li descobreixin SMS creuats amb la monitora de fitnes del gimnàs? A qui no li ha passat d'enviar, sense voler, una foto compromesa a la sogra on se't veu en actitud carinyosa amb la seva altra filla? A qui no li ha passat que la teva xati et faci una vídeollamada mentre estàs practicant sexe en grup a la coberta d'un veler? Aquestes eren coses que es podien fer amb llibertat dins del món de la parella fins que es van inventar els putos trastos aquests.

Però de tota la llarga llista de perjudicis causats per aquesta tecnologia infernal, al Barcelona Mobile World Congress s'ha presentat la ignomínia més gran que qualsevol esser pugui haver creat: un joc de David Bustamante. Els responsables són una empresa anomenada LemonQuest que confio passarà automàticament a formar part de la llista internacional d'organitzacions terroristes.

5/2/08

Superdiumenge o Superdimarts



Doncs trobo que això del superdimarts no està resultant gens espectacular. Ja ho tenen això els yankees: anuncien un dia com si hagués de ser la polla i després resulta que el despertador sona a la mateixa hora i a la feina tens els marrons de sempre. Quan un s'imagina un superdimarts veu majorettes desfilant per la Diagonal, les animadores dels Lakers movent els pompons als jardinets de Gràcia, zepelins que llancen xuxeries, tómboles a les cantonades, llocs de cotó fluix de sucre... no sé, alguna cosa bonica. Però no, es veu que només es dediquen a votar. Una puta merda.

Per contra, el diumenge van jugar la Superbowl que sí que és un espectacle com Déu mana. Més de 4 hores de tele, amb himne, avions, actuacions en directe, ties amb poca roba i homes gordos que xoquen i criden auuuuurghhhh!!!. Per si això fos poc el partit va tenir una jugada èpica que, com qualsevol fet històric es pot narrar de diferents maneres. Aquí van les meves:

NARRACIÓ PRETENCIOSA
Amb tercera i 5, el quarterback dels Giants, Eli Manning, va recollir l'snap i davant del blitz de la línia de New England es va veure obligat a sortir del pocket, superar a 4 defenses que volien fer-li un sack i llançar una espectacular passada que David Tyree va recepcionar a la red zone dels Patriots.

NARRACIÓ COM TOCA
El paio que tira la pilota cap endavant (que a les pelis és el que es folla a l'animadora més guapa), va pillar la cosa ovalada i, en veure que venien 4 gordos a tirar-lo a terra, va llançar el meló a tomar pel cul i un dels negres que corre el va pillar de puta potra amb una mà i el casc. Els holligans dels Giants van cridar coses com Yeeeeeaaaaahhhh!!, Wooooooowwww!!! Camooooonnnnn!!!! I van ser molt feliços i van menjar nachos amb formatge.

27/1/08

Tenim dret a ser ganduls


Això dels blogs és com una secta destructiva. Si una setmana et despistes i no publiques res , sempre ve algú a dir-te que t'estàs apartant del camí correcte. Maleits adoradors del blogspot i fanàtics del RSS. Dues són les persones que m'han increpat per no actualitzar. Doncs ja està, no cal que continueu amb les vostres tàctiques estil Tom Cruise. I per recuperar el temps perdut, deixo apuntats dos temes que podrien haver servit per un post i que, per mandra, vaig sudar d'escriure:

1) El capitalisme s'ensorra: Sí, camarades, el dilluns ja estava a punt d'anar a assaltar els palaus d'hivern. Creia que els porcs burgesos pagarien pels seus crims i s'enfonsarien com el Dow Jones. Es veu que la Borsa es va aixecar així com mohina, com decaiguda. Ja veia la imatge de brokers fent cua per llançar-se al buit des de qualsevol gratacels. Veia als flipats de Gescartera menjant stock options amb ketchup per sobreviure. Però no, el dimarts ja tornàvem a estar igual. Mala llet, una altra vegada serà.

2) Djokovic: Començo per dir que qualsevol esport que separa els contrincants amb una xarxa és un esport de nenes i té poc interès. El tennis està dins d'aquest grup. Com esport és una puta merda, però té la sort de comptar amb un showman com Djokovic que t'entreté fent imitacions i altres numerets humorístics. Sí jo manés en el món, fotria a terra les pistes de tennis i donaria un lateshow a Jonh McEnroe, Yannick Noah i Novak Djokovick. Tots hi sortiríem guanyant.

pd. Sí, sé que aquest post és una puta merda. L'he fet perquè em deixin de molestar els de l'esglèsia de la blocologia.

15/1/08

Campanya per conèixer Madrid

El meu recent viatge a Madrid m'ha fet veure com n'estem d'equivocats els catalans. Vivim instal·lats en el prejudici i encegats pels mites i llegendes sobre la capital de l'Estat. És per aquest motiu que em veig obligat a escriure aquest post, per trencar amb el tòpics amb els que Catalunya mira a la ciutat del Manzanares. Per molt que us vulguin enganyar alguns catalans tancats i molt seus, Madrid és una ciutat lletja, gris i rància. Ningú parla català, tots voten al PP, compren La Razón, escolten la COPE, treballen de funcionaris (ergo no treballen) i són socis del Reial Madrid. Aquesta és la realitat que es viu en els seus carrers i que hom pot palpar mentre degusta uns chipirones en su tinta al bar Casa Bruno. Ah! i tampoc és cert el mite de la canya acompanyada d'una tapa gratuïta. Jo m'he fotut una birra al McDonalls i no m'han regalat ni un nugget. Espero que, amb aquest escrit, hagi pogut apropar-vos la realitat d'una ciutat que veu la seva imatge viciada per un desconeixement mutu, i per la mala fe d'algunes persones interessades en alimentar la mentida a base de tòpics tronats. Per sort, alguna dia arribarà l'AVE i les visions tancades cauran pel seu propi pes.

13/1/08

Campanya Mundial per espavilar als científics


Diumenge de mudança amb tres pisos sense ascensor. Manda huevos. Als 10 minuts ja m'estava replantejant la meva vida i pensant que mai més tornaré a comprar un putu llibre o un putu DVD. Els saber ocupa mucho lugar, pesa un colló i amb els calers que m'estalviaré podré comprar drogues, alcohol i pornografia, que també ocupa espai però proporciona més plaer que els versos de Neruda (que no us enganyin els lletraferits). Als 20 minuts m'he plantejat posar en qüestió la llei de gravetat i veure si la PlayStation, l'escàner i la impressora podien no accelerar-se a 9,8 m/s i fer el trajecte des del balcó fins a la superfície terrestre sense patir cap dany. Però no amics, LA CIÈNCIA ÉS TOSSUDA i el CD de Carlinhos Brown que he utilitzat de prova pilot s'ha espatxurrat. Una víctima necessària i cap pèrdua de valor.

I ha estat aleshores quan m'he començat a cagar en els científics. Com pot ser que encara no tinguem màquines com les d'StarTreck que teletranporten a persones, animals i objectes? Els científics són uns ganduls de merda! La sèrie té més de 40 anys i voleu creure que encara no han estat capaços d'inventar el putu trasto aquest. Si podem enviar documents per internet, per què no podem enviar una butaca model Karlstad com a fitxer adjunt d'un e-mail? Tan difícil no deu ser, senyors de ciències. Clar, que el Nobel de Física del 2007 el van donar a uns paios que han descobert la magnetorrèsistencia gegant. Que putes és això? Per què cony serveix? T'ajuda quan has de fer una mudança sense ascensor? Ni de conya. És una cosa seva, de nerds, una cosa que s'expliquen en els seus clubs de ciència: "ui! he inventat la magnetorresistència" "Oh! què xaxi, pos jo l'anisotropia de la radiació còsmica de fons (Nobel 2006), a què mola?". Doncs no, no mola gens. Poseu-vos a treballar ja per resoldre els problemes de la gent perquè com hagi de fotre una altra mudança a pes, em dedicaré a posar bombes al Sincotró dels collons. He dit.

7/1/08

Psicoteràpia pels nostres arbres


Llegeixo al 20 minutos que els arbres pateixen estrès. I no m'estranya gens. Si jo fos un arbre també estaria cagat. Tu estàs allà tranquil·lament per donar ombra, fent la teva fotosíntesis, sense molestar a ningú i només fas que escoltar a gent parlant de canvi climàtic, de sequera o d'incendis a Californià; que vosaltres direu "Califòrnia està lluny!", però de tots és sabut que amb això de l'Internet, els mòbils i el Twitter el món se'ns ha fet més petit. Total, que ni que siguis un arbre de fulla perenne, amb tanta mala idea et quedes més calb que el desgraciat de la F1 de Telecinco. I per si fos poca l'amenaça Al Gore, cada dia hi ha més gossos de races perilloses passejant la seva mala llet pel carrer, orinant a les soques i fent agra una clorofil·la que ja no serveix ni per a la puta merda de xiclets (que també dius: gilipolles, podent comprar un Bang Bang de fresa y platano per què cony compres xiclets de clorofil·la... però aquest seria un altre tema). El darrer factor estressant són els frikis-kumbas que es dediquen a abraçar als arbres sense presentar-se ni res: aneu buscar pilinguis i deixeu els vegetals en pau que ells ja trinquen amb la polinització. Degenerats.

Per tot això, cal que les institucions prenguin mesures i posin terapeutes disposició dels arbres. De tots és sabut que la bazofia dialèctica tipus Jorge Bucay (paradoxalment, un assassí d'arbres) pot servir a Plataners i Xiprers: "Vos debeeeesss confiar en vustrass raiiiizeees fuuuertes!", "esta situación os debe ajuuudaar a creecééé", "que la persooona no os impida veeer al pueblo"... i merdes per l'estil, potser poden ajudar als nostres arbres a superar aquesta situació tan traumàtica a la que els hem abocat.