25/2/08

Volem debats autènticament televisius

Els debats en democràcia són una merda. És l'exponent màxim de teleescombreria. I això passa perquè els planifiquen tecnòcrates de partit en comptes de professionals de la televisió. Tot seria molt diferent si el debats se celebressin a Telecinco o a Antena 3 i el productor executiu fos un italià:

1. Els moderadors serien Jaime Cantizano y Jordi Gonzàlez.

2. El debat es viuria amb llibertat. Els candidats podrien dirigir-se al contrincant en el termes que volguessin, introduint totes aquelles expressions que ajuden a reforçar el missatge. Agafo com a exemple dos moments del debat d'ahir:

Mariano Rajoy a Zapatero: "No me hable de cifras macroecómicas, hijo de puta".
Zapatero a Rajoy: "Usted está mintiendo y me va chupar la polla".

3. Els candidats podrien aportar vídeos gravats en càmera oculta per donar pel sac al contrincant. Mercedes Milà aniria amb l'equip de ZP i Mundo TV amb el de Rajoy.

4. El públic podria enviar SMS i optar a guanyar un pis de protecció oficial.

5. Paral·lelament a la celebració del debat, els caps de llista de totes les províncies haurien de sobreviure a l'illa de Perejil sense res més que banyadors slips i bikinis tanga.

6. Maria Patiño i altres periodistes de renom podrien preguntar als candidats sobre aquelles coses que realment interessen a la gent del carrer.

7. En el tercer bloc del debat entraria una màquina de la veritat que aplicaria descàrregues als testicles dels candidats cada cop que faltessin a la veritat.

8. El debat finalitzaria amb un combat al més pur estil SmackDown. Aquesta seria la única manera sensata i objectiva de decidir qui ha estat el vencedor.

21/2/08

Idiomes o coprofàgia. Tu decideixes.


No dominar a la perfecció la llengua Paris Hilton i Charles Manson et converteix en un analfabet en mig de la selva quan decideixes sortir de casa. Dimecres 20 de febrer. Glasgow. En un restaurant recomanat per dues iaies fanàtiques de Sean Connery. Allà és on varem descobrir que els escocesos anomenen Black pudding a allò que a Catalunya en diriem "Cagarro arrebossat", a Espanya "Fritura de Sr. Mojón" i al Japó "Tempura de Furullo". Bon profit i bona cuina.

18/2/08

El Chiki-Chiki, una causa global



Ni Rosa d'España, ni la Beth, ni Marisol. Ni tan sols las Tatoo prometent fotre un espectacle lèsbic en mig de l'escenari. Cap candidat a Eurovisió m'ha exitat tant com Rodolfo Chikilicuatre. Ajudeu-lo a perrear en mig de Belgrad. Ajudeu-lo a ensenyar el "crusaito" a tots els europeus. Ajudeu-lo a veure com "uaiomini" s'agenolla davant del seu talent i li donen els 12 punts. Portar aquest friki fins a Serbia és tan senzill com:
  • Votar 5 vegades cada dia per ell al MySpace
  • Taladrar a tots els amics perquè facin el mateix
Per cada vot pel Chiki-Chiki creix un arbre a l'Amazonas, es salva un gatet dels que els japos tanquen en ampolles i li regalen un penal a favor al Barça. A banda, aquell que voti més vegades al Rodolfo és guanyarà el paradís on l'esperaran 100 verges per cuidar-lo tota l'eternitat.

També podeu:
Pos venga, tots a perrear.

16/2/08

Campanya per dir-ho ben dit


Si la teva novia t'ha d'explicar que t'ha fotut les banyes, s'agraeix que s'ho curri una mica i no ventili el tema amb un senzill "saps què? ahir em vaig tirar al porter de la discoteca". Mireu que bé que li diu la Sarah Silverman al Jimmy Kimmel que s'ha tirat al Matt Damon. Així dóna gust que et fotin el salt i poder compartir aquesta experiència amb milions de persones pel YouTube.

Si jo fos en Kimmel, a ella li perdonaria qualsevol cosa. Per contra, al Matt Damon li trencaria les dues cames, li arrancaria el cor i el sodomitzaria introduint-li pel darrera tota la seva fimografia (que per desgràcia de la humanitat, no és poca). En realitat, aquestes són coses que li faria al Matt Damon sense que s'hagués beneficiat a la parenta. Em val haver vist l'Indomable Will Hunting.

14/2/08

Cremem els mòbils del diable


Aquest dies s'està celebrant a casa nostra la concentració satànica més important del planeta: el congrés mundial de mòbils. A nivell de salut, de tots és sabut que aquests eines del diable produeixen càncer i que exploten a la butxaca dels teus panatalons sense avís previ -com si fossin suïcides d'Al Qaeda- espatxurran-te el membre viril. [hi ha gent que no creu que un mòbil pugui explotar. Aquí en teniu una prova. I una altra. I una tercera. ATENCIÓ: Aquesta és una nota amb la voluntat de crear una alarma social injustificada]

Per si fos poc, els mòbils són l'eina del maligne per destruir la institució de la família. Les enquestes ja demostren que són la causa del descobriment de moltes infidelitats que abans es vivien en la feliç ignorància. A qui no li ha passat que li descobreixin SMS creuats amb la monitora de fitnes del gimnàs? A qui no li ha passat d'enviar, sense voler, una foto compromesa a la sogra on se't veu en actitud carinyosa amb la seva altra filla? A qui no li ha passat que la teva xati et faci una vídeollamada mentre estàs practicant sexe en grup a la coberta d'un veler? Aquestes eren coses que es podien fer amb llibertat dins del món de la parella fins que es van inventar els putos trastos aquests.

Però de tota la llarga llista de perjudicis causats per aquesta tecnologia infernal, al Barcelona Mobile World Congress s'ha presentat la ignomínia més gran que qualsevol esser pugui haver creat: un joc de David Bustamante. Els responsables són una empresa anomenada LemonQuest que confio passarà automàticament a formar part de la llista internacional d'organitzacions terroristes.

5/2/08

Superdiumenge o Superdimarts



Doncs trobo que això del superdimarts no està resultant gens espectacular. Ja ho tenen això els yankees: anuncien un dia com si hagués de ser la polla i després resulta que el despertador sona a la mateixa hora i a la feina tens els marrons de sempre. Quan un s'imagina un superdimarts veu majorettes desfilant per la Diagonal, les animadores dels Lakers movent els pompons als jardinets de Gràcia, zepelins que llancen xuxeries, tómboles a les cantonades, llocs de cotó fluix de sucre... no sé, alguna cosa bonica. Però no, es veu que només es dediquen a votar. Una puta merda.

Per contra, el diumenge van jugar la Superbowl que sí que és un espectacle com Déu mana. Més de 4 hores de tele, amb himne, avions, actuacions en directe, ties amb poca roba i homes gordos que xoquen i criden auuuuurghhhh!!!. Per si això fos poc el partit va tenir una jugada èpica que, com qualsevol fet històric es pot narrar de diferents maneres. Aquí van les meves:

NARRACIÓ PRETENCIOSA
Amb tercera i 5, el quarterback dels Giants, Eli Manning, va recollir l'snap i davant del blitz de la línia de New England es va veure obligat a sortir del pocket, superar a 4 defenses que volien fer-li un sack i llançar una espectacular passada que David Tyree va recepcionar a la red zone dels Patriots.

NARRACIÓ COM TOCA
El paio que tira la pilota cap endavant (que a les pelis és el que es folla a l'animadora més guapa), va pillar la cosa ovalada i, en veure que venien 4 gordos a tirar-lo a terra, va llançar el meló a tomar pel cul i un dels negres que corre el va pillar de puta potra amb una mà i el casc. Els holligans dels Giants van cridar coses com Yeeeeeaaaaahhhh!!, Wooooooowwww!!! Camooooonnnnn!!!! I van ser molt feliços i van menjar nachos amb formatge.