En plena celebració de l’any Darwin vull aportar una modesta reflexió científica sobre cap a quins camins ens porta el confiar exclusivament en la natura. Aquest anglès amb look de Pare Noel homeless, va teoritzar fa 150 anys que la pròpia natura és l’encarregada d’eliminar o millorar els espècimens que habiten la Terra. Potser té raó o potser és Déu nostru senyor l’encarregat de decidir qui pot habitar el planeta i qui acaba amb els seus ossos en un museu d’història natural. En tot cas, és igual. Hem de reconèixer que sigui quina sigui la metodologia, hi ha nombrosos casos d’èxit com Gisele Bundchen, animals simpàtics com els pingüins o pollastres a l’ast per passar els diumenges. Però també hi excepcions que posen en dubte teories científiques o que qüestionen la infal•libilitat i el bon gust del Totpoderós –un mal dia el té tothom-. Aquí és on hauria d’entrar la racionalitat humana i corregir aquests petits errors mitjançant caceres, fumigacions o altres formes d'extermini. Vagin alguns exemples:
El guionista que fa fotos ja es qüestionava sobre l’estranya orgia que va concebre el primer ornitorrinc. És el copy&paste més maligne que es pot fer amb el llibre de ciències naturals.
L’altre dia anunciaven el naixement d’una cosa d’aquestes al zoo de Madrid. El manatí és conegut com “la vaca marina”, un nickname que no pot suposar res de bo. Gordo, lent, lleig, llefiscós... té la fortuna de no deure la seva reproducció als cánons que s’utilitzen en una discoteca per pillar un polvet.
Filldeputacabronmaricadesgraciatmenjapolles, portugués
Entrades
