Chelsea Hotel

Sí, amics, en breu hauré arribat a NY disposat a passar la meva primera nit yankee al Chelsea Hotel de Manhattan. Per aquest temple de 70 euros l'habitació, hi han perpetrat noms com Thomas Wolfe, Arthur C. Clarke, Bob Dylan, Jimi Hendrix, Lou Reed, William Burroughs, Jack Kerouac, Willem de Kooning, Jasper Johns, Patti Smith, Arthur Miller... I es conèix també que Lehonard Cohen i Janis Joplin van fotre un polvet, Dylan Thomas la va palmar per una taja i Sid Vicious s'hi va carregar a la Nancy.

Qui sap si entre tanta història, potser se m'apareix la inspiració i acabo escrivint la gran novel·la catalana del segle XXI. Però és més probable que hi faci qualsevol d'aquestes coses:

- Robar els sabonets
- Cascar-me-la
- Córrer en pilotes pel passadís
- Practicar la màgia negra
- Començar a llegir La Mala Dona del gran Doc Moriarty

Signatures

Tots els barcelonins saben que hi ha dos punts de la ciutat que sempre s’han evitar: l’acera de plaça Catalunya que et porta a l’FNAC (cara nord) i la sortida del metro de Fontana. Ambdós punts estan permanentment ocupats per caçadors de signatures dedicats a les mes diverses causes. Si et despistes, t’assalten nenes amb rastes i un xaleco de qualsevol ONG, demanant-te un minut per als nens de l’Àfrica, per a repartir BigMacs entre els famèlics, per salvar al mosquit tigre o perquè les dones puguin portar barba.

Si sou fans de Bono d’U2 o si us dediqueu a col•leccionar criatures de diferents colors com l’Angelina Jolie, podeu cedir un minut del vostre temps a donar-los les dades personals, el vostre sou, la vostra mare o la cornea i el pàncreas, per a qualsevol de les justes causes que defensen aquests joves pagats a 3 euros l’hora + bocata de mortadela.

Per contra, si admireu les vides de Berni Eccleston, Florentino Pérez, Obama, Paris Hilton o Jordi Hurtado, copieu el següent text en un Word, l'imprimiu, el signeu amb sang i l'introduïu a la bústia de feina de qualsevol Starbucks (són les sucursals de Satanàs a la Terra).

Jo [el vostre nom]
Cedeixo per a un període de temps etern, la totalitat dels meus drets com a ànima a El Maligne, així com tota la meva força de treball, orificis corporals i altres coses que desitgi el senyor de les tenebres.

Animeu-vos. Per cada 50 ànimes em regalen una vaixella del Cobi.

Finançament guay

Ja està. Ja tenim finançament. Poseu-vos la mà a la cartera. Com a país, podem estar orgullosos del fet que, a partir d'avui, ens robaran una mica menys que ahir. I sí, ara és molt fàcil dir que vosaltres podríeu haver aconseguit 5 bilions de trilions d'euros per a Catalunya o que hauríeu collat al govern espanyol obligant-lo a incloure a Ana de Armas i Hugo Silva en el pacte. Pero és mentida perquè sou tots uns ganduls, així que penseu un moment en la frase que va dir aquell irlandès que es follava a la Marilyn: no pensis que pot fer el teu país per tu, pensa que pots fer tu per arribar a Conseller i pillar dietes. Jo ho faig, així que aquí van coses que ens haurien permès aconseguir un millor finançament:

- Canviar la gramàtica del Pompeu Fabra. En comptes de "Vailet, vigila en creuar el carrer" hauríem de dir "Ozú, pischa, tate con ojó pa cruzá ra cáije".
- Intensificar les obres del canal Segarra-Garrigues, ampliar-ne la cobertura i aconseguir una fossa prou profunda per separar-nos del continent i demanar insularitat.
- Vendre a Xavi, Iniesta, Álves, Piqué i Messi al cos de funcionaris de l'Estat a canvi de 400 milions més.
- Sacrificar en ritual a Gaspar Hernàndez.
- Privatitzar-nos i que ens compri H&M.

Física o química Vs. Ventdelplà

Ahir va acabar la temporada de Física o Química. A aquesta gran sèrie m'hi vaig enganxar per la trama d’una professora que es tirava a alumnes i havia provocat una passa de gonorrea a l’institut. Des d’aleshores he gaudit amb les festes peeting, drogues de tot tipus, botellons, miss poligoneres en bikini, trios, embarassos sense pare conegut, relacions bisexuals, piròmanes obsessives i un no parar d’emocions adolescents. I és aleshores quan em pregunto: per què això no passa mai a Ventdelplà? Per què el més interesant que pot engendrar un guionista a Tv3 és que la Isona folli amb el llum encès? Aquí van cinc senzilles propostes -amb una finalitat lloable que justifica el servei públic- per matxambrar Física o Química i Ventdelplà i recuperar l’audiència jove per a la nostra:

1) La Marcela começa a fabricar MDMA darrera de la barra del Tramuntana i reparteix calcomanies amb droga al Biel i a l’Alba per convertir als nens del poble en yonkis que poden estudiar fins a altes hores de la nit.
2) El Monràs munta una productora de porno zoofílic a la seva granja de porcs . Una truja es queda prenyada de'n David i lluiten contra els prejudicis per defensar el seu amor.
3) La Isona es torna ninfòmana i organitza orgies a la rebotiga d’en Paco a canvi de queviures que envia als nens de l’Àfrica.
4) En Llibert es compra una Supervideo 8 per fer snuff movies a Cal Brinco. La primera peli porta per títol “Rosalia cacho a cacho" i desbanca a Albert Serra com a cineasta nacional.
5) L’Svetlana, la Nicole i en Julià munten una multinacional anomenada Spectra, amb seu social a Ventdelpla, dedicada al tràfic d’òrgans, persones, armes i embotits catalans de producció ecològica.

Mort a Nova York

Aquest estiu me’n vaig a NY així que no els estranyi si començo a taladrar-los amb el tema. Com en tot viatge desitjat, m’agrada planificar les coses que poden passar i, entre elles, hi ha la possibilitat –no buscada- de morir. Si es dóna el cas d’haver de traspassar, m’agradaria que fos així:

1) Que un sicília anomenat Clemenza m'estranguli amb un fil de nylon en un restaurant de Little Italy.

2) Cosit a trets per una estrella de rap de la costa oest mentre surto d’un club acompanyat per dues porto-riquenyes espectaculars.

3) Aixafat pel placatge d’un linebacker de 153kg, a la iarda 47 del Giants Stadium.

4) Amb el crani obert per un cèntim de dòlar llançat des de l’últim pis de l’Empire State.

5) Per algun tipus de catàstrofe externa que pot anar des de invasions extraterrestres a tsunamis, canvis sobtats i extrems del clima o Gozillas que surten del mar.

6) Envestit per un avió comercial mentre pujo a la planta 55 d’algun gratacels.

7) Rebentat per les bales de la retallada d'un ciutadà que consideri que estic envaint la seva propietat privada.

8) Després de fotre la última mossegada a una giant burger.

9) Atacat per un ós grizzly a Central Park o per qualsevol altre mamífer com ara un esquirol.

10) Trepitjant-me els cordons de les sabates i caient en una mala postura.

Acció de servei públic

Estimats lectors, després de mirar aquesta foto, poden publicar tota classe d'insults i amenaces a la secció de comentaris d'aquest post.

Atentament, 1 dia 1 causa.

Anàlisi detallat, profund, demoscòpic i qualitatiu, de les Eleccions Europees

Exhaust després d'una trepidant jornada electoral i feliç per haver pogut participar amb gran joya a la festa de la democràcia, em permeto fer les primeres reflexions de les dades de les eleccions Europees:

- A falta de l'escrutini del vot per correu, a aquestes hores de la nit es pot afirmar que la Unión Centrista Liberal (0,01% i 1938 vots) no hauria guanyat les Eleccions al Parlament Europeu.

- Tot sembla indicar que Palència existeix de veritat perquè s'hi han comptabilitzat 80.069 vots.

- Algunes lletres de l'abecedari com la T, la X, la Q o la W han estat discriminades de les sigles de totes les candidatures.

- La Unidá Nacionalista Asturiana treu gairebé el 75% dels seus vots fora d'Asturies igual que Extremadura Unida que té el 76% de l'electorat fora d'Extremadura. I dins d'aquesta onada de solidaritat internacionalista, el Partit Republicà Català ha obtingut un vot a Ceuta (que té merit perquè ni tan sols és Europa).

- A Blascuño de Matacabras (Àvila) ha guanyat el PP. IU ha perdut el seu únic votant de les eleccions del 2004 i pasa d'un 6,25% a un 0,0%, fet que ha obert una profunda crisi dins del partit.

I per finalitzar, m'atreveixo a oferir alguns arguments per als tertulians que demà envairan les ràdios i televisions del país:

- Els resultats demostren que des de les croades per matar a infidels, no existeix un projecte comú europeu.

- L'equip que guanya la Champions hauria de poder designar al President del Consell Europeu.

- No s'haurien de fer eleccions. Que manin els de Dinamarca que fan cara de ser bones persones.

- A la campanya s'ha parlat poc d'Europa per tapar el fracàs de Soraya a Eurovisión. La culpa de la baixa participació és del Chiki-Chiki.