Des d'avui, professo una infinita gratitud cap a aquest petit país germà:
Gràcies per Cruyff, Van Basten, Bolo Zenden i Patrick Kluivert
Gràcies per la Superskunk i la Jack Herer
Gràcies per veure nàixer a l'inspirador dels Erasmus
Gràcies per Van Gogh, Vermeer, Mondrian o Rembrand
Gràcies pel formatge de bola i les stroopwafels.
Gràcies per Gran Hermano i pel Barri Vermell
Gràcies per Doutzen Kroes i altres rosses espectaculars
Però sobretot, sobretot, sobretot, gràcies per regalar 10.000 milions d'euros a ING, mi banco (el hijoputa) y cada día el de más gente (tontos como yo).
Entrades
4 comentaris:
BRAVO!
L'abast mundial de la crisi financera demostra qeu no és culpa dels cofixops.
Em solidaritzo amb vostè, que jo també n'he resultat esquitxat de "naranja".
TUS DOS PIERNAS, ESAS QUE TE SOSTIENEN, SON COMO EL CRISTAL, Y TU COLUMNA TAMBIEN....
UNA SILLA DE RUEDAS PUEDE LLEGAR A TU VIDA SIN QUE LO IMAGINES... ENTONCES, SOLO ENTONCES RECONOCERAS LA REALIDAD.
DIRAS: !!!SOC GILIPOLLAS¡¡¡
No entenc aquest anònim...Matias Prats ha quedat paraplègic?
Publica un comentari a l'entrada