Artistes sense fronteres

Eh! què sí, que tots som iguals. I dins de l'ONG Way Of Life on ens ha abocat el progrés, estem convertint en normals coses que Faemino y Cansado o els Monty Python haurien descartat per absurdes. La última és l'òpera per a sords que s'ha estrenat a Finlàndia. Aquest fet obre noves vies per apropar disciplines artístiques a aquells que estan anatòmicament destinats a no percebre-les:

· Fotografia per a venedors de cupons.
· Humor per a Montilla.
· Alta cuina per a britànics.
· Cinema per a Isabel Coixet.
· Enologia per a Pies Negros.
· Literatura per a Ana Rosa Quintana.
· Art digital per a Amish.
· Música per a Uribarri.
· Pornografia per a eunucs.

I així podriem seguir fins a la fí de la humanitat tal i com la coneixem...

Presento candidatura per ser president de FC Barcelona

Jo, que sóc el soci 620 i dos números més, presento candidatura per netejar el club de ganduls, borratxos i fills de puta. Això sí, passo de les signatures, les urnes o de fer debats amb personatges com el Minguella que només poden entrar al Barça per netejar els pixaderos de la Masia. Jo proposo que ens reunim a la sortida del metro Les Corts amb torxes, pals amb "pinxos", tiratxines i altre armament pesat, ocupem les oficines i fem un cop d'Estat. Aquest és el meu projecte:

Secretari Tècnic: Jack Bauer. El seu pla es fer corre a tot Déu com a cabrons i ha assegurat que a qui trepitgi una discoteca se li amputarà un apèndix del seu cos.

Cap dels serveis mèdics: Hannibal Lecter, el caníbal. Ja veureu com cap fill de puta simula dolències o es queda fent recuperació. L'Hannibal ha promès menjar-se (literalment) les lesions dels jugadors.

Entrenador: Jonh McClane. És un tio que va per feina, res de tiqui-tiqui. Domina l'estratègia i els farà currar 25 hores al dia en un ambient infernal.

La pedrera: Canviarem el menú de la Masia per veure si ens surt un jugador que creixi més de 170 cm.

Fitxatges: Ens quedem amb Messi i gent de la casa. Prometo algun argentí d'aquests que li fas ensumar la samarreta del rival i surt a mossegar i rebentar cames. La resta de fitxatges seran africans com el Touré que són els únics que saben córrer.

Culers. Barcelonistes. Tots units farem un cop d'Estat. Sóc el vostre President!

Coses que podria fer aquest pont, però que segur que em farà mandra

1. Comprar l'últim disc de Ramoncín al Top-manta i penjar-lo íntegrament a l'e-mule.
2. Obrir un dels plans d'estalvi satànics que ofereix La Caixa (veure la foto).
3. Anar a la primera sessió del cinema Bosque i roncar de manera molesta mentre projecten Elegy d'Isabel Coixet.
4. Guanyar la Champions i fer neteja al vestidor del Barça jugant al Total Club Manager durant 5 hores consecutives.
5. Hackejar el blog Pastiche de Fanfarrias.
6. Viatjar a Mònaco per declarar el meu amor incondicional a la princesa Carlota i convertir-me en el seu esclau sexual.
7. Construir un míssil casolà amb urani enriquit i esborrar Manchester del mapa.
8. Afiliar-me al PP de Catalunya i presentar candidatura a la presidència del partit.
9. Plantar-me a la porta de l'Hospital del Mar amb una pancarta de suport a Andrés Pajares.
10. Fer d'streaker a la final de Godó.

Que me los están embaucando (I)

Seguint la crida del president, em proposo desemmascarar grans mentides i convencions que assolen la nostra societat i que segurament són fruit d'una conspiració orquestrada pel Club Bikenbergs... o Brandemburg, Badermeinhof o com es digui el putu organisme secret aquell on hi està ficada la Espe.

Scarlet Johanson

Algú ha de dir que ens està passant alguna cosa si considerem sex símbol a una tia que només s'eleva 163 centímetres per sobre l'escorça terrestre, porta un rubio de bote que ni les chonis del barri i té un cul made in I love Big Mac. Eh! Què no dic que jo no me la... però aquest no pot ser considerat un criteri objectiu.

Masoquisme

Sí, amics, m'he comprat una sessió completa de sado del dur pel proper dia 29 d'abril. Disciplina anglesa de la bona que m'obligarà -a mi i a tots els culers- a seure amb un flotador al cul fins al setembre. Suposo que el truc per suportar l'acarnissament dels Ronaldo, Rooney, Tévez i companyia, és ingerir previament tots els litres de Guinness que pugui. Ja us ho explicaré.

La puta Fórmula 1

Sembla ser que el calvo de Telecinco porta tres dies tancat al lavabo de la redacció matant-se a palles amb el nou aleró del R28. Jo sempre he pensat que els Fórmula 1 corren poc. Massa poc. La meva il·lusió és que arribin ha agafar la velocitat del cotxe de Regreso al futuro, trenquin la barrera de l'espai-temps, desapareguin i se'n vagin a prendre pel cul: l'Alonso, el Hamilton, el Raikonen, el Kubika i, amb el rebufo, s'emportin tot el "circo" menys a les nenes del Pit-lane.

El dia que això passi deixarem de patir les ressaques del diumenge veient una caravana de cotxes donant voltes a 200 km/h. Ens estalviarem els apassionants debats sobre litres de benzina i canvis de rodes i la tipa de El Sueño de Morfeo tornarà a estar lliure perquè qualsevol de nosaltres li pugui tirar els trastos.

Aigua per a tothom

El país es troba en emergència nacional i, ara com ara, no sembla que els polítics tinguin gaires solucions. Això de la sequera és un tema xungu, xungu... tots hem de fer-hi alguna cosa. Cal donar idees que ens permetin tornar a malgastar aigua i omplir la piscina de la casa adossada. Aquí van algunes aportacions que cedeixo patriòticament als membres del Govern de Catalunya:

1) Que rodin caps: No pot ser que ningú plegui. S'han de depurar responsabilitats de manera immediata, cessar en Tomàs Molina i que torni a TV3 l'Alfred Rodríguez-Picó. Quan ell era el meteoròleg del país sempre anunciava pluges i mal temps.

2) Tàctica Al Cappone o "Un català, una garrafa": Contraban per combatre la llei seca. Si tots els catalans que viatgen fora del territori nacional aconseguissin entrar una garrafa de 5 o 8 litres d'aigua en tornar cap a casa, tindriem una "captació" d'hectòmetres que ni 4 vaixells com el Titànic.

3) Reciclar-Reutilitzar: Més de 7 milions de catalans produïm grans quantitats de fluids corporals que es desaprofiten. I no és que la Generalitat hagi de promoure la pluja daurada entre els ciutadans, però ara ve l'estiu i tothom comença a suar. La suor dels catalans -poble treballador per naturalesa- es probable que no sigui apte com a aigua de boca, però potser la podem aprofitar per reobrir les fonts de Montjuïc i aixecar la nostra autoestima nacional. Els únics que no suen mai i que no podran participar en aquesta campanya són els jugadors del Barça. Això sí, ells tampoc no beuen aigua.