Campanya Mundial per passar del 2008

No ens enganyem. Tothom va felicitant l'any nou i desitjant coses, però el 2008 té mala pinta. Que no paren de dir-ho per la tele. Que si crisis. Que si puja el IPC, el PIB, la NBA. L'Euromed, l'Euribor, l'AVE. El Barça no té bona pinta. Diuen que el clima està així 'mohino' i que és un problema. El fill de la Buttho encara no sap parlar Urdú i ha d'acabar el seus estudis. I per rematar-ho, tot sembla indicar que els Memphis Grizzlies seguiran perdent tots els putus partits. En resum, que el 2008 té pinta xunga i, per si fos poc, és un any bisexe d'aquests i t'has de tragar un dia més (que no te'l paguen com a hores extres). Per tot això, seria interessant parlar amb els dirigents del món (Bush, Bin Laden, la ONU, Montilla...) i amb tots els implicats amb el temps com ara Swatch, Rolex, Casio, Viceroy i el Tomàs Molina, per intentar avançar un any el calendari i passar directament al 2009. Segur que aleshores ja tenim AVE a Barcelona, hauran baixat els preus del pisos, el clima estarà molt més animat i la Madelein ja haurà tornat a casa.

Redueix, reutilitza i recicla

Els putus canelons de St Esteve no s'acaben mai. És igual si reparteixes tuppers a la família. És igual si els dones a una ONG perquè els entreguin als negrets de l'Àfrica. És igual si els tanques en un bagul, els carregues en un vaixell i els enfonses al Triangle de les Bermudes, els putus canelons seguiran okupant el teu congelador fins que un dia, sense avisar, desapareixeran igual que els llums de Nadal de l'Ajuntament. Mentrestant, preparem-nos per viure de les sobres durant un llarg període de temps:

1) Per fer més divertits els àpats, innoveu a lo Bulli preparant truita de torró d'Alacant, cubitos d'escudella per donar fonament als cubates o pizza calzone de farcit de pollastre i monedes de xocolata. ALERTA!! No feu mai un entrepà de polvorons en un dia de ressaca i/o amb la boca seca, la bola podria matar-vos.

2) Aprofiteu l'oportunitat dels Reis Mags per desfer-vos de tots els regals de merda que us hagi cagat un tronc amb barretina, dels que us hagi deixat un hooligan nòrdic vestit amb cortines de puticlub o del que us ha regalat l'anomenat amic invisible (aquell fill de puta d'administració que ja teniu clitxat). ALERTA!! Els regals de merda són per a la gent que no estimeu. I no, a ningú li agraden les figures de Lladró dels xinos ni les pelis del Garci així que no intenteu colar-los com a regals bons.

3) Comenceu a mirar botigues per aprofitar-vos de les úniques sobres nadalenques que valen la pena: les rebaixes. Feu-vos mapes, compreu armes i planifiqueu per on atacareu les grans superfícies. ALERTA!! no tingueu pietat amb les iaies: han viscut més guerres que Chuk Norris i Clint Eastwood junts i no dubtaran en aniquilar-vos per un paquet de tovallons de paper.

Campanya mundial pel retorn de la barbàrie

El procés de civilització és una desgràcia que es posa en evidència en nits com la d'ahir al Camp Nou. Ve el Madriz, et guanya a casa teva i es dedica a fer el que vol amb la teva pilota, a la frontal de la teva àrea i davant dels teus morros. Tot plegat és com si el dia de Nadal okupessin casa nostra un grup de Legionarios per menjar-se la nostra escudella i violar a les nostres filles mentre es foten les neules de postres. Però el pitjor no és perdre. El pitjor es MARXAR CAP A CASA COM SI RES. Si no hagués existit el maleït procés de civilització a l'esplanada del Camp Nou hi hauria més de quatre jugadors empalats al costat d'un entrenador fumeta. I de què serveix tenir president de la Generalitat si no podem declarar la guerra a Madrid quan ens passen aquestes coses? De què serveix tenir Mossos d'Esquadra si no podem bombardejar amb àntrax el Santiago Bernabeu? Puta civilització. Només fa que crear-nos ulceres d'estómac.

Escalfament del Planeta: Sí, gràcies

Fot fred. Fa vent i plou. Què no ho veuen això els experts de l'ONU? Què no hem d'aturar aquesta bogeria? Qui cony surt del llit per aixecar un país si fot rasca pel matí? Amb tanta paranoia, biodiesels i desodorants de roll-on (que tothom sap que porten càncer) ESTEM REFREDANT EL PLANETA. Que això del canvi climàtic no era res més que una estratègia del Gremi de Flequers per justificar la pujada del pa, tontacos. Segur que ho celebren muntant orgies a la coberta del Rainbow Warrior. I mentrestant, tots a morir-nos de fred quan podriem estar contibuint a l'efecte hivernacle i passar el Nadal a la platja com fan els Australians (poble garrulo, però afortunat). Tanta merda de reciclatge, per què? Per què el fill de puta del Rei pugui continuar esquiant a Baqueira? El que hauríem de fer és cremar-lo a la foguera amb les seves fotos familiars i generar prou CO2 per poder gastar-nos els calés de la calefacció en vicis. Si el planeta s'escalfés -Déu ens escolti- podríem anar en pilotes pel carrer i comprar flotadors TOY com a regals del Caga Tió. Sense roba, ens estalviaríem residus i energia a mansalva. Ah! No hi havies pensat en això, eh, Al Gore dels collons. No hi havies caigut que amb bon temps i despilotats contaminaríem menys? I no ho vas veure que posant persones despullades en teu toston de peli potser l'hauríem anat a veure més persones. Doncs ojalà et caigi un aerolito al cap i t'aspatxurri a tu i al teu Nobel que només fa que generar-me violència i ganes d'arrancar flors dels jardins municipals de la Mayol.

Conclusions de la Cimera Mundial sobre la reencarnació

Serà que els budistes no tenen tota la raó. Tot i que els meus coneixements sobre aquesta disciplina surten de sèries com Kung Fu (tot allò del saltamontes) o pel·lícules com 7 anys al Tibet (quina puta merda), Kundun i el troç que no vaig dormir de Primavera, verano, otoño, invierno... y primavera, sembla que els budistes afirmen que quan la palmes no t'envien a cap altra banda sinó que et reencarnes en un ésser viu superior o inferior segons si t'has portat millor o pitjor. Però aquesta teoria, suportada durant segles, s'enfonsa com una Torre Bessona quan veus que el fill de la gradíssima puta de l'Aldolf Hitler s'ha convertit en un gat en comptes de caure al nivell d'una ameba o d'un tertulià del cor. Les úniques persones a qui ha satisfet aquest descobriment és als integristes defensors dels gossos. Són aquells que ocupen durant el vespre els parcs i places de les nostres ciutats i que recullen caques amb bosses del Mercadona. A ells els sembla encertat que sigui un gatet el genocida pel qui s'hauria d'inventar un infern particular on, entre altres tortures, li introduissin pel cul la Torre Agbar durant cadascun dels dies de l'eternitat. I es que és cert allò que els amos i els gossos s'assemblen: són gent curta, seguidista i capaç de suportar la humiliació per un plat de DogChow. Per contra, els gatets (i la gent que els estima) són independents, agils, mentals, nets i amb caràcter (entre moltes altres aptituds, totes bones). En realitat, de les criatures que habiten el planeta, els gats ocupen el quart lloc en l'escalafó de la perfecció només per darrera de la Natalie Portman, la humanitat i els ximpanzés. Despés d'aquest revés a la lògica budista, la única cosa que podria justificar que aquests skinheads amb túniques taronges segueixin penjant banderetes, tocant campanes i menjant l'olla al Richard Gere, és que demostrin que la reencarnació de Hitler és la deformitat vomitiva i indigne de qualsevol especie animal, vegetal i mineral que apareix en la foto amb la que tanco aquest post. Estaré espectant a la resposta del Dalai Lama.

Dia internacional per l'execució (previa tortura dolorosa) de l'inventor de les "Pipas sabor Tijuana"

Veure el Barça sense menjar pipes és com fer-se autoretrats del cul amb una càmera digital: pot ser divertit, però no alimenta i et sobra una de les dues mans. És per això que al bar on veiem els partits del gloriós Barça sempre destinem part del pressupost a la compra de pipes. L'amo, que és cabró però té la birra barata i serveix torrades submergides en muntanyes de fuet, sempre ens intenta colar les putes pipes sabor Tijuana. Algun comercial de la casa Grefusa es va guanyar el diploma d'empleat de l'any en aconseguir colar-li una saca plena de bosses d'aquestes pipes recobertes d'un AGENT TARONJA CANCERIGEN que segur que és el causant del canvi climàtic, de la ruptura de la Infanta, de la desaparició de Madelein i de la resta de mals que assolen el nostre planeta. El 'jefe' del Ressolís -nom del bar en qüestió- veu com cada vegada que intenta fer el cambiazo de les pipes normals per la puta merda de les Tijuana, la gent situa a tots els seus avantpassats en el gremi de la prostitució i li llancen la bossa a la cara -prèvia introducció d'un maó- per si s'entera d'una vegada que els clients de les barres som borratxos però no gilipolles. En tot cas, ell és una víctima del sistema -un cabró, però víctima al cap i a la fí-. I mentre els nortamaricons es dediquen a buscar a Bin Landen, en algun laboratori secret de la marca Grefusa s'amaguen l'inventor d'aquestes pipes satàniques i el seu amic el publicista, un altre fill de puta que va decidir posar el nom de Tijuana a la bossa perquè tots les provéssim pensant que estaven recobertes de droga. O els aturem, o en breu es comercialitzaran els Quicos Cali, els Ganxitos Juàrez, les Crispetes Medellín i les Avellanes Can Tunis.

Dia internacional per l'abolició del sexisme en l'alcohol

La beguda més masculina del planeta és el Martini amb Vodka agitat, no remogut. Té llicència per matar i durant dècades ha estat el preludi per fotre claus amb noies del nivell de Kim Basinguer, Ursula Andress, Halle Berry o Sophie Marceau. Tot i que la recepta sembla que funciona, Martini amb Vodka és una mescla repugnant que la Convenció de Ginebra Contra la Tortura hauria de prohibir. I és que els homés ens hem vist abocats a haver d'ingerir els pitjors combinats per DEFENSAR LA NOSTRA MASCULINITAT a les barres de pubs i discoteques. Mentre les noies gaudeixen del Malibu amb pinya o el Licor 43 amb lima, nosaltres hem de sobreviure amb un trist JB amb cola. I no, nois, canviar-vos de trinxera alcohòlica i passejar-vos amb un Daikiri de maduixa no us converteix en essers sensibles i delicats als ulls de les fèmines: senzillament us esborra del mapa. Encara queden anys de lluita per aconseguir triomfar amb el sexe oposat portant un Bacardi Brezzer de síndria i sucs exòtics a les mans.

Dia internacional del timo de la estampita (versió holligan)

Londres és una ciutat de puta de mare. Llàstima que està plena d'anglesos. Mereix poc respecte una societat que debat la seva alimentació entre el fish and chips i el nouvingut pollastre paprika - una de les pitjors coses que s'ha fabricat al Pakistan juntament amb la bomba atòmica-. Però s'ha de reconèixer que des que timaven als indis en época de l'imperi britànic, aquests fills de la reina mare tenen molta facilitat per fotre't la cartera. Una tàctica que han començat a importar els pubs anglesos -que es multipliquen per les ciutats catalanes al ritme del restaurants xinos- és el Pub Quiz. És tracta d'un joc de preguntes i respostes on participen les taules del local previ pagament d'un impost revolucionari. Les preguntes les enuncia un giri en anglès (no pilles una merda) i les repeteix un altre giri suposadament en castellà (encara ho pilles menys). Entre l'idioma i les britàniques temàtiques escollides, guanyaria el quizz qualsevol hoolligan degenerat abans que el campió català del 50x15. Però el més escandalós del fet és que el premi es limita a l'honor de la victòria, un trofeu que potser valoren els aspirants a Sir però que per a un català que ha acoquinat els seus euros és una puta estafa. Finalment, i per legitimar el tocomocho, s'inventen un Jackpot -on sí posen la pasta en joc- amb tres preguntes que no les encertaria ni el fill més llest que poguessin engendrar l'Einstein i la Mònica Terribas. Sí senyor, la banca sempre guanya. Déu salvi a la Reina i la ginebra Bombay.

Dia internacional per a la preservació de les rosses

Des que Paco Martínez Soria perseguia sueques per Benidorm, tots sabem que les rosses estan molt bones. Tan és així que els carrers de les nostres ciutats estan plens de noies lluint daurades melenes encara que després ens decepcionin (o no) amb la ja coneguda norma “rubia de pote, chocho morenote”. Però de la mateixa manera que les rosses ens posen palote des de temps immemorials, no veureu mai cap noia que es tenyeixi a lo Marilyn per guanyar el Nobel de Física. És així. Diu la llegenda urbana que el cabell ros és com UN PACTE AMB EL DIABLE: posa durs els membres masculins, però estova les neurones. Sigui certa o no aquesta llegenda, hem de defensar les rosses davant del perill d’extinció al que estan abocades per la seva mala premsa. Tingueu per norma que “lo que diga la rubia” va a missa. Fins i tot quan afirmi que Europa és un país on tothom parla francès.

Dia Internacional per l'abolició del traductor friki

Vaig a la llibreria, emocionat, a comprar-me la darrera novel·la de Chuck Palahaniuk, Rant. Sembla ser que parla d’un assassí en sèrie que mata, degolla, esquartera i viola per algun motiu justificat que la decadent societat occidental no sap apreciar. I no m’estranya que hi hagi gent a qui se li giri el cervell i decideixi tallar i picar carn humana si quan obres la primera pàgina d’un llibre llegeixes que el traductor ha escrit coses com: “ estic assegut a l’avió quan un XAFATERROSSOS va i s’asseu al meu costat”. Xafaterrossos! Xafaterrossos? Fills de Satanàs. Frikis del Pompeu Fabra. Segur que al cole us feien bulling a cop d'anglicisme mentre us agredien a hòsties amb el Gran Diccionari de la Llengua Catalana. La gent us insulta al crit de "fills de puta" i responeu amb "saltamarges" o "galifardeus" que no ofenen ni a la Núria Feliu borratxa de ratafia. I després ens preguntem perquè els joves no llegeixen o perquè es venen menys llibres en català que en swahili...

Dia Internacional del futbolista festeraco

Ah! Sí. Resulta que el millor jugador del planeta és Kaka. Molt millor que el nostre defenestrat i ultratjat Ronaldinho. Ens diuen que la toca de puta mare i que, a més a més, és un bon noi: casolà, familiar i temorós de Déu. Fins i tot ha declarat que, quan deixi de jugar, li agradaria ser pastor evangèlic i trucar als timbres de casa nostra per rallar-nos amb la seva Bíblia i regalar galetetes amb droga als nens petits per adscriure’ls a la seva secta. Per això jo dic que els de la Pilota d’Or són la xusma del sagrat món del futbol i que DE CAP MANERA un integrista pot ser mai millor que el nostre Ronaldinho. Potser al terreny de joc és capaç de marcar gols fent servir els seus encanteris i rituals de secta religiosa, però sempre preferiré un jugador festeraco i putero –encara que no regategi ni al Marichalar- abans que aquesta reencarnació de Jesucrist amb botes addidas. I si no, pregunteu-vos que faríeu vosaltres si guanyéssiu 20 milions d’euros l’any: serieu verges fins al matrimoni o organitzaríeu orgies i convertirieu casa vostra en un antre de perversió? Dedicaríeu els matins dels diumenges a predicar la paraula del senyor o tancaríeu el darrer after invitant a una ronda als amiguetes? Doncs ja ho tenim... hipòcrites!