Dia internacional del timo de la estampita (versió holligan)

Londres és una ciutat de puta de mare. Llàstima que està plena d'anglesos. Mereix poc respecte una societat que debat la seva alimentació entre el fish and chips i el nouvingut pollastre paprika - una de les pitjors coses que s'ha fabricat al Pakistan juntament amb la bomba atòmica-. Però s'ha de reconèixer que des que timaven als indis en época de l'imperi britànic, aquests fills de la reina mare tenen molta facilitat per fotre't la cartera. Una tàctica que han començat a importar els pubs anglesos -que es multipliquen per les ciutats catalanes al ritme del restaurants xinos- és el Pub Quiz. És tracta d'un joc de preguntes i respostes on participen les taules del local previ pagament d'un impost revolucionari. Les preguntes les enuncia un giri en anglès (no pilles una merda) i les repeteix un altre giri suposadament en castellà (encara ho pilles menys). Entre l'idioma i les britàniques temàtiques escollides, guanyaria el quizz qualsevol hoolligan degenerat abans que el campió català del 50x15. Però el més escandalós del fet és que el premi es limita a l'honor de la victòria, un trofeu que potser valoren els aspirants a Sir però que per a un català que ha acoquinat els seus euros és una puta estafa. Finalment, i per legitimar el tocomocho, s'inventen un Jackpot -on sí posen la pasta en joc- amb tres preguntes que no les encertaria ni el fill més llest que poguessin engendrar l'Einstein i la Mònica Terribas. Sí senyor, la banca sempre guanya. Déu salvi a la Reina i la ginebra Bombay.