21/3/08

No més caca en el menjar, per favor.

El destí m'està abocant a una coprofàgia d'alta cuisine. Després de la desgradable experiència viscuda a Glasgow amb la tempura de furullu (ja narrada en aquest blog), ahir em vaig haver d'enfrontar a un postre anomenat Hojaldre de trufa que, com tots podeu apreciar, era en realitat un sanvitx de tifa. Desconec quin tipus de maladicció ha caigut sobre la meva persona, però recomano a tots aquells que m'acompanyin a menjar que no triin mai el mateix plat que demano jo. Només així podran estalviar-se sorpreses tan degradables.

ACTUALITZACIÓ: Acabo de descobrir -amb gran i terrorífica sorpresa- que ambdos plats van ser consumits el dia 20 de cada mes. En aquests casos no crec en les casualitats, només crec en Iker Jiménez. Yuyu, molt de yuyu. A veure quina delicatessen m'espera el proper 20 d'abril.

4 comentaris:

mrpage ha dit...

Feia pudor a merda o estava ben dissimulada?

Anònim ha dit...

El 20 d'abril és la data de naixement d'en Hitler i, a la vegada, el titol de la millor cançó dels Celtas cortos.

Júlia ha dit...

Jo vaig ser la persona que va decidir demanar el mateix postre que Ghandi. Puc confirmar que pudor de merda no feia, però sí tenia gust. Mai he estat de no acabar-me els plats, i menys uns postres. Però aquest em recordava excessivament a 2 girls 1 cup.

cargol ha dit...

El problema és que no enganxen una foto al costat del nom de cada plat...amb lo fàcil que seria...


Ah, si! que això ja està inventat! i em sembla que se'n diuen plats combinats.Ho veuen com és fàcil?

- Posi'm un 3!

I ja està, veus la foto i saps si sembla merda o no.