11/11/08

Si jo fos negre de...


Salvador Sostres. I aquí començo una nova sèrie dins del meu blog que si té el mateix èxit que l'anterior (que me los están embaucando) pot morir demà mateix. Vull provar-me a mi mateix com a negre i, de pas, postular-me per aquesta digna professió. Aquí va el meu article de Salvador Sostres pel diari Avui:

El Burka és feminista
Sempre m'ha fet gràcia que els comunistes depreciï'n una peça tan igualitària com un burka. Jo sóc un defensor de la diferència i per això sempre m'he postulat a favor que les noies maques estiguin més valorades socialment que les lletges, és a dir, les feministes. M'agrada que les jovenetes marquin cul i pits. I m'agrada veure'ls els llavis per imaginar-me coses que el director del diari no em deixa escriure. Per això el burka és l'eina més democràtica que podrien somiar les feministes. Que les noies puguin passejar amb poca roba és una gran injustícia per elles. Per contra, sota el misteri d'un burka, la ment d'un home sempre s'imaginarà cares angelicals i corbes de delicte. És cert que, després, la crua realitat ens portaria sorpreses desagradables però tothom sap que, traspasada la porta de l'habitació, qualsevol forat és una trinxera. Per això vosaltres, feministes lletges, hauríeu de promoure el burka en comptes dels infames pantalons hipies que porteu. Anar tapadetes és la vostra oportunitat per no casar-vos amb un Saura qualsevol i optar a que jo us convidi a un gin tònic al Luz de Gas.

11 comentaris:

Modgi ha dit...

Jo voto a favor d'aquesta secció. Tanmateix, et falta cagar-te en el Duran i Lleida. Llavors hauràs assolit la perfecció.

Anònim ha dit...

No estaria malament tampoc recordar la teva relació amb la chacón, que en un article memorable autocensurat del seu blog (en Sostres també es fa caqueta als calçotets) acabava dient:

"... no vaig poder evitar dir-me: "Una sociata menys que ens queda per encular", mentre veia la teva fotografia a tots els diaris."

he dit.

GL

Josep ha dit...

doncs té la seua lògica... quin tio!

Anònim ha dit...

Per descollonar-se això de "feministes lletges" i lo dels "infames pantalons hippis"!

Un dia al bar me'n van venir un parell d'aquestes. Una d'elles va demanar una bossa "de pell d'home", senyalant cap a les cotnes de porc de la matutano. Silenci absolut per part de tota la parròquia en aquells moments únicament masculina. Cara de fàstic per part meva, que la vaig fer baixar del burro dient-li "perdó, no t'entenc, m'ho pots repetir siusplau" i sí, m'ho va repetir dient ara sí el que volia però reiterant-se en la seva brometa feminazi de merda i uns jajajajas propis del porqueyolovalguisme més fastigós. La tia a sobre esperava la meva complicitat només que per ser tia. El silenci entre els parroquians seguia siguent absolut, en espera de la meva reacció, que suposo que malgrat l'intent de no perdre la professionalitat hostelera (cosa difícil en aquells moments) devia estar posant una cara de fàstic impressionant.

Toni Jover ha dit...

aquell article d'en Sostres explicant com enculava la Chacón era molt mooolt gran (llegeixi's també "baix i menyspreable" ), sort que algú encara se'n recorda!! :-D
Sostres reviu "Moros y cristianos"!!

Anònim ha dit...

Adrià, vols dir que no utilitzes el Sostres per dir el què penses?

Jo crec que l'estil anorèxic Mango és el teu perfil.

doncs diga-ho sense tantes voltes, no?

apali!

M.

Ghandi ha dit...

Ehehehehhehe... 1r) sóc un mercenari de la paraula i ho demostraré escribint un proper article com fos la Rahola. 2n) Això d'anar d'anonim/a no val. Que es destapi qui s'amaga darrera de M.

Questionaire ha dit...

Ei! M'agrada aquesta secció. Suggeriments:
-Jorge Bucay
-Iker Jiménez
-Rouco Varela
-Ferran Monegal

De res.

Anònim ha dit...

Aprofitant que algú també el recorda, el reproduixo aquí.

és una petita joia, donat que només va estar penjat unes hores. Disfruteu-lo!


Salvador Sostres: De quan estava equivocat

Et recordo encara de la meva època sociata. Ens vàrem conèixer a la sortida d'una ràdio i tenies les dents més separades i el serrell tallat amb menys gràcia però per una cosa o per l'altra te'm vas posar a les ganes. Van ser algunes trucades vagues i d'altres més concretes; i un dia vam anar a sopar al Drolma i la llum se n'anà i encengueren espelmes. Era pels volts del Nadal del 2000, em sembla. Recordo uns escamarlans esplèndids i que vam marxar sense pagar; molta estona més tard ens n'adonàrem però el Drolma podia esperar i nosaltres teníem en canvi ocupacions més urgents per despatxar. Sortint del Majestic prengueres un diari del prestatge de la premsa, un qualsevol, sense mirar, i vaig pensar: "Per què vol un diari?", i quan arribàrem al teu utilitari platejat em donares la meitat del diari perquè no m'embrutés els pantalons quan m'ajupís per mirar si sota el cotxe t'hi havien posat una bomba. Per la feina que feies aleshores, consideraves que podies ser un objectiu del terror, i d'una banda semblaves espantada i de l'altra ho contaves excitada, radiant de rebre per fi alguna atenció del món, encara que fos sota forma d'amenaça. Primer va costar una mica, perquè jo estava una mica tímid i tu encara em demanaves si estava segur que era una bona idea, però després va ser una meravella i he de dir-te que mai més no he tornat a conèixer un cul com el teu. Va ser una vegada i ja està, no tornàrem a trucar-nos. Va ser una vegada i ja està, però quina vegada. Va ser una vegada però fins al fons, fins al final. Llavors, esclar, no tenia la mala llet que tinc ara, plenament instal·lat com estava en la meva etapa equivocada; però ahir no vaig poder evitar dir-me: "Una sociata menys que ens queda per encular", mentre veia la teva fotografia a tots els diaris."

no comment

GL

Anònim ha dit...

qina parida!

Toni Jover ha dit...

brutal Sostres!! :-D
així els enculéssin a tots, els sociates, i amb un extintor ben gros!