Entrem al 2010. Maricon l'últim.

O sigui, tots els habitants de la illa de Samoa.

Noves proves asseguren que Jesús era fill de Josep

En el seu especial de Nadal, la prestigiosa revista Mi Bebé y Yo ha publicat que, contràriament al què es creia, Jesucrist és fill biològic de Josep. Durant segles s'ha especulat sobre la paternitat del messies, però noves dades aconseguides mitjançant l'ADN del Sant Sudari confirmen que Josep va ser el progenitor del fins aquest moment anomenat fill de Déu a la Terra.
"Sempre havia dubtat del butaner, però em semblava estrany que la meva dona s'hagués liat amb l'Esperit Sant. No era el seu tipus", va declarar Josep al programa Salvame Pilatos De Luxe. Tot i així, la publicació d'unes comprometedores fotografies de Maria amb un bou i una mula van semblar confirmar les tendències sexuals de "la verge" i es van esvair els dubtes sobre la seva possible relació amb un colom.
Amancio Martínez Pérez, reputat cronista i biògraf autoritzat de Josep, explica en alguns dels seus llibres com van afectar les burles i els comentaris al cèlebre fuster de Nazaret: "La gent el criticava per cornut. El rumor va córrer per l'Internet de l'època i fins i tot venien persones del lluyà orient per intentar beneficiar-se a la seva dona oferint regals absurds".
Amb tot, Amancio considera que la major decepció de Josep fou descobrir que el seu fill es guanyava la vida donant conferències d'autoajuda a la muntanya. "Encara que es digui que no és fill meu, jo l'he educat perquè sigui un home de bé i no un Bucay qualsevol" va declarar Josep en conèixer la notícia.
Sens dubte, les revelacions publicades a Mi Bebé y Yo poden suposar un daltabaix en el conjunt de la cristiandat. El Vaticà no ha volgut fer declaracions, però la delegació d'hisenda de Galilea ja ha tramitat una ordre de recerca i captura per a Jesucrist. Sembla ser que Josep va deixar de declarar uns treballs de marqueteria i, al morir sense descendència, els impagaments no van poder ser reclamats als seus successors. Segons fonts del fisco, el total demanda podria ascendir a 37 gallines i 3 camells. "Sabem que Jesucrist va nàixer fa més de 2000 anys i que serà complicat trobar-lo en vida, però ja va ressuscitar una vegada i molta gent afirma veure'l en l'actualitat. No perdem l'esperança de poder cobrar el que se'ns deu" ha declarat l'inspector en cap de la delegació.

Resolent polèmiques

El resum no està disponible. Fes clic en aquest enllaç per veure la publicació.

El Barça-Madrid pot acabar als tribunals

Sí amics, una nova primícia de 1dia1causa. Acabo de llegir dos teletips de l’agencia LEFA en relació a les possibles conseqüències judicials del partit d’ahir. Passo a resumir-los abans que els pugueu veure a la CNN i al Canal Català del Vallès Occidental:

Per començar, un Boix Noi que respon a les inicials de XZ$&TYCRISTIANOFILLDEPUTA%&$#S, ha denunciat per estafa a l’empresa “Calentadores y Lásers Hermanos Sánchez SL” al considerar que li van vendre un làser de puta merda que no va desintegrar ni perforar els teixits corporals de Cristiano Ronaldo. “El tio que me lo vendio me dijo que era un rayo como el de la Estrella de la Muerte, pero solo hace lucesitas” ha declarat, molt afectat, el jove seguidor del Barça de 73 anys. Els advocats de l’acusació demanaran a “Calentadores y Lásers Hermanos Sánchez SL” una indemnització de 93 milions d’euros.

Per altra banda, Miguel Pardeza –que és aquell hobbit que treballa pel Madrid però que ningú sap què hi fa- ha informat aquest matí que els serveis jurídics de l’entitat estan estudiant portar el Barça-Madrid davant del Tribunal Constitucional. Segons el hobbit, l’aturada de Valdés atempta contra drets fonamentals de la persona i la rematada d’Ibra “era cañardo y eso no se vale”. Roberto García-Calvo, membre en actiu de l'alt tribunal tot i la seva defunció el passat mes de maig, ha declarat a Iker Jiménez que veu indicis suficients per admetre la causa a tràmit.

A les cotes més altes

Aquest cap de setmana vaig anar a Granada. Tot molt bé. Quan et demanes una beguda et serveixen una tapa. N'hi ha que diuen que són gratis, però els catalans sabem que ja les hem pagat abans de sobres. En tot cas, aquest post no vol ser un tractat sobre dèficit fiscal i pescaito frito.

Resulta que passejant pel parc de García Lorca, el meu amic D. (Ceutí de naixement, format a Granada i actualment català) va dir que el pic més alt de la Península era el Mulhacen. Jo, que en la meva vida només m'he sentit atret pel pic de Trotsky, vaig rectificar-lo situant a l'Aneto com a la cima més alta. Vull apuntar que estem parlant de dues putes merdes de 3000 metres que qualsevol sherpa pujaria fent el pino-puente només per defecar-hi, però el cas és que vem fer una aposta.

I sí amics, vaig guanyar aportant documents irrefutables:

Pd. Si fan clic a la imatge, s'amplia. És màgia i ho he fet jo.
Pdd. S'ha censurat el cognom del protagonista per preservar la seva intimitat. Però buenu, que sóc jo.
Pddd. Poden veure que hi ha fragments escrits en Comic Sans fet que dóna més veracitat al document. És la lletra de Déu i de les guarderies.

Epidèmia

Heu provat d'anar al CAP aquests dies? És l'escena més apocalíptica des que Spencer Tunick va fotografiar gent en pilotes a Monjuic. Tos, mascaretes, deliris, mares que devoren els seus fills i metges llegint revistes d'aeromodelisme.

Fa un temps ja vaig anunciar-ho i els meus temors s'han confirmat: he estat víctima del virus que amenaça la nostra societat. No puc assegurar si és grip A, grip XXX, grip aviar, grip del calamar, grip espanyola, dengue, èbola o Windows 7. El que sí us puc dir és que els símptomes són el següents:

- Tos
- Malestar general
- Febre
- Mal de cap
- Expectorar cries de velociraptor
- Convertir-te en gremlin si et toca l’aigua
- Gegantisme genital
- Recitar Jacint Verdaguer sense utilitzar la lletra e
- Butllofes de pus amb gust de Danonino (anteriorment Petit Suisse)
- Mirar els Matins de Josep Cuní

Colom va nàixer a Bariloche

Avui, Dia de la Hispanitat, la prestigiosa revista Los Profundos Anales de la Historia ha publicat en portada que Cristòfol Colom era argentí. Durant segles s’havia especulat sobre la procedència de l’insigne navegant. Gènova, Barcelona, Mallorca o Ganimides eren alguns dels indrets que reclamaven com a fill propi a Colom, però les recents investigacions historiogràfiques han demostrat que l’anomenat “descobridor d’Amèrica” era realment de Bariloche i que va venir a Europa fugint d’una crisi financera a la recerca d’un futur pròsper.

Pel que sembla, Colom va establir-se a Tordecillas on va regentar una petita tasca d’empanadas de carne i choripan decorada amb pòsters de Maradona i samarretes del Boca Juniors. La no invenció del futbol i la preferència dels vilantans per plats com la sopa castellana amb tropezones, van obligar-lo a traspasar el local a un paki que va obrir-hi un supermercat.

Posteriorment es va desplaçar fins a Barcelona on exercí com a creatiu publicitari per a diferents Gremis de la ciutat. A ell se li atribueix la campanya “El fang fa figa” que va aconseguir popularitzar l’ús de la ceràmica entre el target adolescent i urbà.

La seva última etapa a la Península la va passar a la badia de Cadis on oferia serveis de psicoanalista als banyistes de les platges, alhora que venia pulseras de la suerte, cervesa i conos de nata. Tot sembla indicar que, gracies a una dolça retòrica, va aconseguir vendre un viatge organitzat lowcost a Mallorca: pensió completa, buffet lliure, visita a les Coves del Drac i els incentius d’una llauna de 5 litres d’oli de colza, una manta elèctrica i l’abdominazer 2000. S’ompliren tres vaixells al preu de 299 reals + IVA.

Per culpa d’un error amb el pilot automàtic, el viatge fou un desastre i van acabar a l'Illa de San Salvador. Conscient que les demandes dels clients l’enfonsarien, Colom va pactar amb els turistes que aquests poguessin comportar-se amb total llibertat per aquelles terres i que l'organització es faria responsable dels possibles desperfectes.

Tot i no poder visitar les Coves del Drac, els clients van acabar molt satisfets saciant els seus impulsos de festa, violència i sexe amb la població local i tornant a casa amb souvenirs com or i patates. L’èxit del boca-orella va fer creixer la demanda i Colom va fer-se ric obrint una ruta turística regular cap a la seva terra natal. Sota lema "Descubre Amèrica, continente de vacaciones", va construir un petit imperi sempre sense deixar d'oferir als clients noves atraccions com la famosa visita a El Dorado.

Candidats al Premi Nobel de la Pau 2010

Després que l'Acadèmia Sueca hagi anunciat el premi Nobel de la Pau per a Obama, aquest blog ha tingut accés a la llista dels cinc candidats pel 2010:

Kim Jong Il: Pel que sembla, el mandatari nord-coreà s'hauria descarregat l'últim disc dels Jonas Brothers, una acció que s'interpreta com un acte de distensió i bona voluntat per a desnuclearització del món. També s'ha volgut valorar la seva valentia per lluir tupe.

Paris Hilton: Filantropa de les mascotes, la Fundació Nobel vol destacar la seva lluita constant per a l'eradicació de la pobresa. Concretament per a eradicar físicament a tots els pobres del planeta.

José Maria Gutierrez 'Guti': Un necessari reconeixement cap a la seva tasca individual i abnegada per introduir els valors femenins en el món de futbol.


Alazne: Des d'Oslo es vol premiar la seva feina com a ambaixadora de bona voluntat a l'extrem orient dins del programa Pekin Express. També es destaca la seva contribució a la mediació intercultural i al diàleg entre civilitzacions.

Aquest paio: Es coneix que és incapaç de fer mal a ningú.

L'evolució de les espècies

En plena celebració de l’any Darwin vull aportar una modesta reflexió científica sobre cap a quins camins ens porta el confiar exclusivament en la natura. Aquest anglès amb look de Pare Noel homeless, va teoritzar fa 150 anys que la pròpia natura és l’encarregada d’eliminar o millorar els espècimens que habiten la Terra. Potser té raó o potser és Déu nostru senyor l’encarregat de decidir qui pot habitar el planeta i qui acaba amb els seus ossos en un museu d’història natural. En tot cas, és igual. Hem de reconèixer que sigui quina sigui la metodologia, hi ha nombrosos casos d’èxit com Gisele Bundchen, animals simpàtics com els pingüins o pollastres a l’ast per passar els diumenges. Però també hi excepcions que posen en dubte teories científiques o que qüestionen la infal•libilitat i el bon gust del Totpoderós –un mal dia el té tothom-. Aquí és on hauria d’entrar la racionalitat humana i corregir aquests petits errors mitjançant caceres, fumigacions o altres formes d'extermini. Vagin alguns exemples:

El guionista que fa fotos ja es qüestionava sobre l’estranya orgia que va concebre el primer ornitorrinc. És el copy&paste més maligne que es pot fer amb el llibre de ciències naturals.

L’altre dia anunciaven el naixement d’una cosa d’aquestes al zoo de Madrid. El manatí és conegut com “la vaca marina”, un nickname que no pot suposar res de bo. Gordo, lent, lleig, llefiscós... té la fortuna de no deure la seva reproducció als cánons que s’utilitzen en una discoteca per pillar un polvet.

Filldeputacabronmaricadesgraciatmenjapolles, portugués

Frases escoltades ahir a la nit al Camp Nou

“Ibrahimovic és el nou Meho Kodro”

“Ara el futbol només es podrà veure pel Canal Català del Vallès si tens la tarjeta de l’Eroski”

“Chigrinsky s’alimenta de nens bàltics”

“Bojan és un paquet”

“S’ha lesionat Maxwell. Ens queden 40 minuts per fitxar un lateral o repescar Okunowo”

“Goool de Bojan”

“Guardiola no en té ni idea. Hauria de jugar Víctor Sánchez”

“Busquets és com Maradona però amb menys toc, menys tècnica, menys visió, menys gol, menys col•locació i juga en una altra posició. Però recorda a Maradona”

“A les properes eleccions votaré a Nicolau Casaus”

“Cristiano Ronaldo filldeputacabronmaricadesgraciatmenjapolles, portugués”

La grip A és tendència

Sé del cert que agafaré la grip A. Mai m’he pogut resistir a ser arrastrat pels fenòmens de masses i l’H1N1 fa pinta que ho petarà aquesta temporada tardor-hivern. Tots sabem que una hepatitis és més alternativa i que no hi ha res més exòtic i multiculti que un ébola ben portat, però jo sóc un tio senzill i mainstream. En principi, no tinc previst quedar-me embarassat, però això no vol dir que relativitzi els perills d’aquest virus. He buscat per Internet -tothom sap que Google és el metge del segle XXI- set cures per combatre els símptomes gripals i sobreviure:

1) Fregar-se els testicles amb un gripau untat amb all i després enterrar-lo sota la gespa del Camp Nou
2) Injectar-se Coca-cola amb aspirina efervescent i peta-zetas
3) Abstinència sexual
4) Prendre unes pastilles que es diuen Mitsubishi. Una després de cada menjada
5) Una ampolleta d’orina de Txumari Alfaro
6) Afiliar-se al Partido de la Ley Natural i conèixer els secrets de les tecnologies de la meditació transcendental i el vuelo yóguito
7) Visitar al metge de Michael Jackson

PD. Aquest post és d’un medicament. Llegeixi detingudament les instruccions d’us; en cas de dubte consulti al doctor Sebastià d'Arbó o amb el seu xaman habitual.

A currar, pringats

La gent es reincorpora a la feina i arriben els problemes: depressions post-vacacionals, la Festa Major de Sants, el Trofeo Santiago Bernabeu... tot són desgracies. És per això que, amb vocació de servei i per promoure que siguem un país de ganduls, us explico alguns truquillus per ampliar les vacances:

1) Pillar la grip A

2) Fer un viatge llampec a Colòmbia, Afganistan, Irak o Somàlia i oferir-vos per ser segrestats per algun tipus de tribu o grup armat

3) Dedicar-vos al sector de la construcció o de l’automòbil

4) Pujar a Montserrat embolicats en paper de plata i ser abduïts per extraterrestres

5) Demanar al Parlament que la reforma laboral inclogui prejubilacions a partir dels 25 anys

6) Guanyar l’Euromillones (o la 6/49 si només us voleu absentar uns dies)

7) Ser Txiki Begiristain

8) Pillar un vol d’Iberia i quedar-vos a viure a algun aeroport del món mentre us busquen la maleta

9) Compartir cel•la amb Coto Matamoros

10) Escopir a la cara del jefe

Chelsea Hotel

Sí, amics, en breu hauré arribat a NY disposat a passar la meva primera nit yankee al Chelsea Hotel de Manhattan. Per aquest temple de 70 euros l'habitació, hi han perpetrat noms com Thomas Wolfe, Arthur C. Clarke, Bob Dylan, Jimi Hendrix, Lou Reed, William Burroughs, Jack Kerouac, Willem de Kooning, Jasper Johns, Patti Smith, Arthur Miller... I es conèix també que Lehonard Cohen i Janis Joplin van fotre un polvet, Dylan Thomas la va palmar per una taja i Sid Vicious s'hi va carregar a la Nancy.

Qui sap si entre tanta història, potser se m'apareix la inspiració i acabo escrivint la gran novel·la catalana del segle XXI. Però és més probable que hi faci qualsevol d'aquestes coses:

- Robar els sabonets
- Cascar-me-la
- Córrer en pilotes pel passadís
- Practicar la màgia negra
- Començar a llegir La Mala Dona del gran Doc Moriarty

Signatures

Tots els barcelonins saben que hi ha dos punts de la ciutat que sempre s’han evitar: l’acera de plaça Catalunya que et porta a l’FNAC (cara nord) i la sortida del metro de Fontana. Ambdós punts estan permanentment ocupats per caçadors de signatures dedicats a les mes diverses causes. Si et despistes, t’assalten nenes amb rastes i un xaleco de qualsevol ONG, demanant-te un minut per als nens de l’Àfrica, per a repartir BigMacs entre els famèlics, per salvar al mosquit tigre o perquè les dones puguin portar barba.

Si sou fans de Bono d’U2 o si us dediqueu a col•leccionar criatures de diferents colors com l’Angelina Jolie, podeu cedir un minut del vostre temps a donar-los les dades personals, el vostre sou, la vostra mare o la cornea i el pàncreas, per a qualsevol de les justes causes que defensen aquests joves pagats a 3 euros l’hora + bocata de mortadela.

Per contra, si admireu les vides de Berni Eccleston, Florentino Pérez, Obama, Paris Hilton o Jordi Hurtado, copieu el següent text en un Word, l'imprimiu, el signeu amb sang i l'introduïu a la bústia de feina de qualsevol Starbucks (són les sucursals de Satanàs a la Terra).

Jo [el vostre nom]
Cedeixo per a un període de temps etern, la totalitat dels meus drets com a ànima a El Maligne, així com tota la meva força de treball, orificis corporals i altres coses que desitgi el senyor de les tenebres.

Animeu-vos. Per cada 50 ànimes em regalen una vaixella del Cobi.

Finançament guay

Ja està. Ja tenim finançament. Poseu-vos la mà a la cartera. Com a país, podem estar orgullosos del fet que, a partir d'avui, ens robaran una mica menys que ahir. I sí, ara és molt fàcil dir que vosaltres podríeu haver aconseguit 5 bilions de trilions d'euros per a Catalunya o que hauríeu collat al govern espanyol obligant-lo a incloure a Ana de Armas i Hugo Silva en el pacte. Pero és mentida perquè sou tots uns ganduls, així que penseu un moment en la frase que va dir aquell irlandès que es follava a la Marilyn: no pensis que pot fer el teu país per tu, pensa que pots fer tu per arribar a Conseller i pillar dietes. Jo ho faig, així que aquí van coses que ens haurien permès aconseguir un millor finançament:

- Canviar la gramàtica del Pompeu Fabra. En comptes de "Vailet, vigila en creuar el carrer" hauríem de dir "Ozú, pischa, tate con ojó pa cruzá ra cáije".
- Intensificar les obres del canal Segarra-Garrigues, ampliar-ne la cobertura i aconseguir una fossa prou profunda per separar-nos del continent i demanar insularitat.
- Vendre a Xavi, Iniesta, Álves, Piqué i Messi al cos de funcionaris de l'Estat a canvi de 400 milions més.
- Sacrificar en ritual a Gaspar Hernàndez.
- Privatitzar-nos i que ens compri H&M.

Física o química Vs. Ventdelplà

Ahir va acabar la temporada de Física o Química. A aquesta gran sèrie m'hi vaig enganxar per la trama d’una professora que es tirava a alumnes i havia provocat una passa de gonorrea a l’institut. Des d’aleshores he gaudit amb les festes peeting, drogues de tot tipus, botellons, miss poligoneres en bikini, trios, embarassos sense pare conegut, relacions bisexuals, piròmanes obsessives i un no parar d’emocions adolescents. I és aleshores quan em pregunto: per què això no passa mai a Ventdelplà? Per què el més interesant que pot engendrar un guionista a Tv3 és que la Isona folli amb el llum encès? Aquí van cinc senzilles propostes -amb una finalitat lloable que justifica el servei públic- per matxambrar Física o Química i Ventdelplà i recuperar l’audiència jove per a la nostra:

1) La Marcela começa a fabricar MDMA darrera de la barra del Tramuntana i reparteix calcomanies amb droga al Biel i a l’Alba per convertir als nens del poble en yonkis que poden estudiar fins a altes hores de la nit.
2) El Monràs munta una productora de porno zoofílic a la seva granja de porcs . Una truja es queda prenyada de'n David i lluiten contra els prejudicis per defensar el seu amor.
3) La Isona es torna ninfòmana i organitza orgies a la rebotiga d’en Paco a canvi de queviures que envia als nens de l’Àfrica.
4) En Llibert es compra una Supervideo 8 per fer snuff movies a Cal Brinco. La primera peli porta per títol “Rosalia cacho a cacho" i desbanca a Albert Serra com a cineasta nacional.
5) L’Svetlana, la Nicole i en Julià munten una multinacional anomenada Spectra, amb seu social a Ventdelpla, dedicada al tràfic d’òrgans, persones, armes i embotits catalans de producció ecològica.

Mort a Nova York

Aquest estiu me’n vaig a NY així que no els estranyi si començo a taladrar-los amb el tema. Com en tot viatge desitjat, m’agrada planificar les coses que poden passar i, entre elles, hi ha la possibilitat –no buscada- de morir. Si es dóna el cas d’haver de traspassar, m’agradaria que fos així:

1) Que un sicília anomenat Clemenza m'estranguli amb un fil de nylon en un restaurant de Little Italy.

2) Cosit a trets per una estrella de rap de la costa oest mentre surto d’un club acompanyat per dues porto-riquenyes espectaculars.

3) Aixafat pel placatge d’un linebacker de 153kg, a la iarda 47 del Giants Stadium.

4) Amb el crani obert per un cèntim de dòlar llançat des de l’últim pis de l’Empire State.

5) Per algun tipus de catàstrofe externa que pot anar des de invasions extraterrestres a tsunamis, canvis sobtats i extrems del clima o Gozillas que surten del mar.

6) Envestit per un avió comercial mentre pujo a la planta 55 d’algun gratacels.

7) Rebentat per les bales de la retallada d'un ciutadà que consideri que estic envaint la seva propietat privada.

8) Després de fotre la última mossegada a una giant burger.

9) Atacat per un ós grizzly a Central Park o per qualsevol altre mamífer com ara un esquirol.

10) Trepitjant-me els cordons de les sabates i caient en una mala postura.

Acció de servei públic

Estimats lectors, després de mirar aquesta foto, poden publicar tota classe d'insults i amenaces a la secció de comentaris d'aquest post.

Atentament, 1 dia 1 causa.

Anàlisi detallat, profund, demoscòpic i qualitatiu, de les Eleccions Europees

Exhaust després d'una trepidant jornada electoral i feliç per haver pogut participar amb gran joya a la festa de la democràcia, em permeto fer les primeres reflexions de les dades de les eleccions Europees:

- A falta de l'escrutini del vot per correu, a aquestes hores de la nit es pot afirmar que la Unión Centrista Liberal (0,01% i 1938 vots) no hauria guanyat les Eleccions al Parlament Europeu.

- Tot sembla indicar que Palència existeix de veritat perquè s'hi han comptabilitzat 80.069 vots.

- Algunes lletres de l'abecedari com la T, la X, la Q o la W han estat discriminades de les sigles de totes les candidatures.

- La Unidá Nacionalista Asturiana treu gairebé el 75% dels seus vots fora d'Asturies igual que Extremadura Unida que té el 76% de l'electorat fora d'Extremadura. I dins d'aquesta onada de solidaritat internacionalista, el Partit Republicà Català ha obtingut un vot a Ceuta (que té merit perquè ni tan sols és Europa).

- A Blascuño de Matacabras (Àvila) ha guanyat el PP. IU ha perdut el seu únic votant de les eleccions del 2004 i pasa d'un 6,25% a un 0,0%, fet que ha obert una profunda crisi dins del partit.

I per finalitzar, m'atreveixo a oferir alguns arguments per als tertulians que demà envairan les ràdios i televisions del país:

- Els resultats demostren que des de les croades per matar a infidels, no existeix un projecte comú europeu.

- L'equip que guanya la Champions hauria de poder designar al President del Consell Europeu.

- No s'haurien de fer eleccions. Que manin els de Dinamarca que fan cara de ser bones persones.

- A la campanya s'ha parlat poc d'Europa per tapar el fracàs de Soraya a Eurovisión. La culpa de la baixa participació és del Chiki-Chiki.

Reflexions protofeixistes després del Triplet

Sempre he estat un amant de la democràcia participativa, d'okupar cases, nacionalitzar el mitjans de producció i penjar els porcs capitalistes dels campanars de barris, viles i ciutats. Però el triplet del Barça m'ha obert els ulls i he vist que hi ha realment uns escollits a qui hem confiar el nostre destí de manera cega i sense cap tipus de temor. No us enganyeu: més de 1000 anys d'història amb els seus Jaume I, Compromís de Casp, 1714, República Catalana, Generalitat, etc, només ens ha portat a ser governats pels socialistes, espoliats fiscalment i havent-nos de despertar amb Josep Cuní. El país necessita amb urgència una ruptura absolutista:

Pep I de Catalunya: De Guardiola s'ha dit i escrit tot menys la puta veritat: que el Pep és un enviat del cel (encara no sé si de Déu o d'una raça extraterrestre superior). No veure que aquest home és l'escollit per guiar-nos és ser un cec i un fill de puta. Però no podem rebaixar la categoria del messies i pretendre que passi per les urnes. Guardiola ha de ser designat Rei Absolut i les seves paraules han de ser obeïdes sense rèplica i perpetuades sobre marbre amb una tinta d'or i sang virginal.

Un nou català: Desenganyeu-vos catalans que perdeu el temps obrint el twitter o tocant-vos amb les xiquetes del YouPorn: tot seria millor si fóssim com Gerard Piqué. Seriem més guapos, més forts, més fiesteros... Ningú aguanta la comparació amb aquesta reencarnació nostrada del mismíssim Apolo. Per això Piqué ha de ser l'encarregat de fecundar a totes les pubilles del país i millorar la raça autòctona. La resta de catalans només podrem follar prèvia vasectomia.

Aquests són els inicis del Moviment Político-social "Triplet". Ja us hi podeu apuntar enviant-me diners i generant alderulls i conflicte social als vostres municipis.

El futbol és així

Davant del que va passar el dissabte a la nit – probablement l’acció catalana més reeixida des de la invasió de Neopatria per part del Almogàvers- el Govern de la Generalitat ha de preparar un conjunt de mesures per situar aquest esdeveniment en els annals de la historia d’aquest país i introduir-les en els anals de tots els madridistes:

1. Que la filosofia Guardiolista sigui tema de Selectivitat.
2. La foto de l’equip serà obligatòria a tots els edificis oficials.
3. Posar al Montseny una reproducció en or i diamants de Puyol petonejant la senyera de 800 metres d'alçada que sigui visible des de qualsevol punt del país.
4. La samarreta del Barça serà l’uniforme obligatori a totes les escoles de primària.
5. Esculpir les cares de Henrry, Puyol, Messi i Piquè a Montserrat com si fos el Mont Rushmore.
6. Legalitzar la clonació de persones perquè cap mig del camp del Barça deixi de tenir el seu Iniesta i el seu Xavi.
7. Designar el Viva la Vida de Coldplay com a segon himne de Catalunya.
8. Finançar que tots els Catalans puguem enviar SMS a coneguts madrilenys per pujar l’autoestima del país.
9. Crear el canal 2-6 de TDT que repeteixi de manera infinita el partit.
10. Ressuscitar a Ramon Muntaner perquè pugui escriure la crònica d’aquesta victòria i sumar-la a les grans cròniques catalanes.

Frases de merda que diuen els polítics (I)

Aquest matí, el Montilla ha inaugurat la nova Ciutat Judicial a l'Hospitalet amb la voluntat que el nou equipament "apropi la justícia al ciutadà". A veure, quina puta merda de frase és aquesta? Algú em pot explicar quin tipus de ciutadà vol que la justícia se li acosti? Teniu molts amics que vulguin ser imputats en causes penals? Als ciutadans normals els agrada que la justícia estigui prendre pel cul de la seva vida quotidiana. I als no normals, els que surten a Callejeros, tampoc els fa gaire gràcia tanta proximitat amb el poder judicial. En tot cas, el President pot adaptar aquesta frase per a futures inauguracions:

Una nova presó
"Volem apropar els ciutadans a les cel·les d'aïllament"

Un nou hospital
"Volem acostar les unitats de cures intensives al ciutadà"

Un nou servei funerari
"Amb aquesta instal·lació, el conjunt de la ciutadania se sentirà més propera als forns crematoris"

Un nou Fòrum de les Cultures
"Aquest esdeveniment permetrà acostar al ciutadà a la... eeeeeehhhh... mmmm... a l'entrada hi ha Fanta i ganxitos gratis"

A proposit de la grip del porc...

I en la línia de ganduleria extrema i de cabron que és incapaç de fer l'esforç d'escriure res original, us deixo un tall àudio (de pèssima qualitat) en defensa d'aquest bonic animal:

Pedro Carrasco - Piropo cerda
Cargado por falsa-sonoridad

Això promet ser espectacular

Violència al futbol

Crec que no sóc l'únic català a qui escoltar 3 notes del Boig per tu li provoca unes ganes irrefrenables de cometre un genocidi. Però per si això no fos poc, el FC Barcelona ha decidit adaptar la cançó amb boniques estrofes com "Sé molt bé que des d'aquest lloc, jo no puc fer cap gol per tu" que faran sangrar els timpans de milers de barcelonistes. Això sí, Pep Sala -l'home que canta fent els mateixos galls que Guardiola- cliticlin, citiclin... i a continuar estirant la puta cançoneta.

Pel bé del Fair Play, espero que els organismes pertinents de la UEFA prohibeixin que aquest terror soni per la megafonia del Camp Nou o la violència que viurem convertirà lo de Heysel en un chiquipark.

pd. Al Loro! La versió de Nuñito és insuperable. Màscares, perruques, rimes impossibles, tetes marcades a la lycra... Que n'apreguin!

Gaudeamus igitur, iuvenes dum sumus

Conservo alguns contactes de quan, a la tendra edat de 7 anys, passava informes a la STASI sobre la política de defensa espanyola, la situació del petit comerç català i els punts febles de l'atac en zona del Barça de bàsquet. Gràcies a aquests contactes dins de l’espionatge mundial, he aconseguit uns informes de la TIA i dels serveis de seguretat de Kazajstan sobre els grups d’estudiants radicals que es manifestaran avui amb la voluntat de subvertir la pau ciutadana i rebentar els bars de Les Rambles on serveixen fideuà Paellador. Aquí van els més perillosos:

· Els estudiants de Filologia Eslava i els d’Hermenèutica s’han aliat amb la voluntat de llançar grans clàssics de la literatura universal plens de pols d’àntrax en comptes d'àcars.

· Els d’Econòmiques – coneguts en ambients radicals amb el nom de “Columna Milton Friedman”- dispararan amb tiraxines diferents monedes devaluades del món amb l’objectiu de trencar el cordó dels Mossos d’Escuadra.

· Alumnes de la Facultat d’enginyeria informàtica aposten per la guerra bacteriològica amb floppy discs infectats de virus com el “I love You”, el “Viernes 13” o el “Pakistani Brain”.

· Finalment, l’assemblea d’estudiants de veterinària ha decidit acudir a la manifestació amb gosses, ovelles i truges en zel amb la intenció despertar els instints sexuals dels antidisturbis i desconcentrar-los de la seva tasca de repartir estopa.

Cave canem

Catalans, ja sóc aquí!

El resum no està disponible. Fes clic en aquest enllaç per veure la publicació.

Com ho definirieu?

Aquí us presento les primeres reflexions sobre el sexe de gent que ha trigat molt (però moltíssim) a perdre la virginitat:

• És millor que jugar al World of Warcraft.
• És més o menys igual que el destello de lux d'un Paladín del World of Warcraft.
• És pitjor que muntar a sobre d'un draco i matar a 5 élits Juraescama al World of Warcraft.
• M'ha costat la mateixa pasta que l'actualització del World of Warcraft.

Em vaig equivocar. Això peta, però ja.

En el darrer post parlava de les previsions sobre la fi del món i crec que vaig ser molt optimista. La fi de món no és cap capritx. Déu nostru senyor no s’aixeca amb el peu esquerra i diu “cagonlaputa, quin dia més lleig, vaig a fulminar-me la humanitat”. La fi del món sempre ve precedida de molts avisos, proves inequívoques que ens diuen que anem directes al forat. Aquí van cinc coses que poden passar en breu i que ens indiquen el final de la vida tal i com la coneixem:

• Que Whitney Houston tregui un nou disc
• Que Maria Patiño tingui un Twitter
• Que es desplomi la muntanya de Montserrat
  
• Que Gisele Bündchen no es casi amb mi
• Que l'enana de Gran Hermano faci una portada a l’Interviu
  

3 anyets més, i a tomar pel cul

Sí, buenu, tothom va felicitant el nou any i tal. I està molt bé perquè això s'acaba. Al 2012 el món se'n va a la merda i aquí no se salva ni Chuck Norris dins del búnquer de Kim Jong Il. No ho dic jo, ho diuen els Mayes.

Els indis aquests eren uns cabrons de la ostia. Si et pillaven, lo mínim et tallaven els ous i el cap. Això sí, eren llestos de collons. Que me'n ric jo dels que fan el sincotró o dels inventors de la Wii. Tot i anar amb taparabos pel món, aquesta gent antiga construïen piràmides, tenien un joc que s'assemblava al futbol i, el més important i el que ara ens ocupa, van fer un calendari de puta mare que diu que al 2012 peta tot.

Total, que havia de passar. Que no pot ser que tinguem sempre potra i que la fi del món siguin merdetes com lo de l'efecte 2000 o lo del Nostradamus. Algun dia ens havia de tocar en serio i aquest dia és 2012. Xatos, ens queden tres anys. Passeu de la crisis, patejeu-vos tot lo que teniu al banc en vicis i sigueu conscients que podeu robar i saquejar a gust perquè es molt probable que no doni temps ni a jutjar-vos. Ala, a disfrutar! (i bon any a tothom menys als cabrons que no s'ho mereixen)